JxSí i la CUP fan pública avui la llei de transitorietat jurídica
Concreten el calendari de la norma que entrarà en vigor si guanya el 'sí' l’1-O
BarcelonaLa llei de transitorietat jurídica veurà la llum avui després de mesos de secretisme i especulacions. JxSí i la CUP la plantegen com la principal llei de desconnexió, la llei bàsica que actuarà com a Constitució provisional després de l’1 d’octubre si la independència és l’opció majoritària en el referèndum.
El 4 de juliol, els grups independentistes van presentar públicament la llei del referèndum, i inicialment estava previst que la presentació de la llei de transitorietat es fes a finals de juliol. Tanmateix, la data es va ajornar un mes per les discrepàncies internes dins de Junts pel Sí sobre el moment adequat per aprovar la norma: abans o després del referèndum de l’1 d’octubre. Tot i que en els dos casos la llei entraria en vigor només si guanya el sí a la independència, ERC, la CUP i el PDECat discrepaven sobre què era més idoni estratègicament.
Ara, després de setmanes de reunions entre els dirigents de les tres formacions, finalment han tancat la fórmula per tramitar-la i, segons fonts parlamentàries, s’explicarà públicament avui. A primera hora del matí està previst que els ponents de la llei de transitorietat de Junts pel Sí expliquin la norma a la resta de diputats de la majoria independentista. I, després, ja amb la CUP, el contingut de la llei de transitorietat es detallarà en un acte al Parlament. Aquest cop no es preveu cap presentació formal més a la ciutadania, com la que sí que es va fer el 4 de juliol al Teatre Nacional de Catalunya de la llei del referèndum.
El debat sobre el tempo
Aprovar la llei del referèndum abans o després de l’1-O ha sigut el debat que més s’ha allargat fins al darrer moment. El PDECat era partidari d’aprovar la llei només si l’1-O evidenciava un suport majoritari a la independència. En canvi, ERC i la CUP preferien aprovar-la abans perquè en cas de victòria del sí, la llei de transitorietat jurídica entrés en vigor automàticament -en cas contrari, hauria d’iniciar-se el tràmit parlamentari i allargar més el procés-. La llei del referèndum, que ha d’emparar l’1-O, preveu dos escenaris segons el resultat. Si hi ha més vots contraris a la independència, el president de la Generalitat convocarà immediatament eleccions autonòmiques. En cas que el sí a l’estat independent superi els vots emesos en contra, el Parlament declararà la independència dos dies després de la publicació oficial del resultat. Seria en aquest supòsit que la llei de transitorietat entraria en vigor.
Els detalls de la norma
El contingut de la llei de transitorietat jurídica és un dels principals secrets de la majoria independentista. Fins ara, l’única cosa que han fet pública Junts pel Sí i la CUP és un resum de la seva estructura. La norma, que regula el pas de la legalitat espanyola a la catalana, defineix Catalunya com una república “de dret, democràtica i social”, fixa els límits territorials del nou estat, els drets dels ciutadans i les condicions per accedir a la nacionalitat catalana. També estableix una qüestió clau per a la transició com és la successió d’ordenaments i administracions. És a dir, defineix qui desenvoluparà les funcions que ara porten a terme institucions estatals a Catalunya.
Sobre aquest àmbit, el diputat de la CUP Benet Salellas va revelar recentment en una entrevista a Europa Press que la llei de transitorietat estableix l’arquitectura del poder judicial i preveu crear un Tribunal Suprem català amb una sala de garanties que exerceixi les competències que ara té el Tribunal Constitucional de l’estat espanyol. Un dels aspectes que també inclou el text és la recuperació d’algunes de les normes derogades pel TC que suposaven, segons els impulsors, una conquesta de drets socials. En són un exemple la llei de pobresa energètica i la llei d’igualtat entre homes i dones.
Tot i que defineix els pilars bàsics del que hauria de ser l’estat català, Junts pel Sí i la CUP insisteixen que la llei de transitorietat no és una Constitució en si mateixa, sinó que només defineix l’estructura del sistema jurídic del nou estat perquè pugui funcionar en cas de declaració d’independència. De fet, a la norma s’estableixen les regles del procés constituent per elaborar la Constitució catalana, que d’acord amb les conclusions de la comissió d’estudi del Parlament ha de tenir una primera fase de participació ciutadana.
