Política 01/12/2015

JxSí tanca files i avisa que no negociarà un president alternatiu

Replica a la CUP que és ella qui ha de moure peça i li reclama demostrar “amb fets” que vol l’acord

Gerard Pruna / Roger Tugas
4 min

BarcelonaNo hi era el president de la Generalitat, però no va fer falta. Amb una posada en escena més habitual dels cupaires, JxSí va respondre al nou veto de la CUP fent pujar fins a 12 diputats al faristol, una imatge de la qual es traslluïa un missatge d’unitat que va resumir Raül Romeva: “El candidat ha estat, és i serà Artur Mas”. Havien passat 24 hores de la jornada de debat nacional de la CUP i JxSí trencava el silenci refermant-se en el qui i fent dues reclamacions a l’esquerra independentista sobre el què i el com: que demostri “amb fets” la seva voluntat d’acord i que analitzi a fons la proposta del consell de presidència feta per JxSí.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els diputats de l’esquerra anticapitalista Antonio Baños i Anna Gabriel havien defensat al matí a RAC1 i Catalunya Ràdio, respectivament, que les seves bases havien ratificat l’estratègia de negociar un acord basat en una presidència alternativa a Mas i un pla de xoc social ambiciós, i per tant tornaven a emplaçar els interlocutors de JxSí a moure fitxa. JxSí, però, no va mantenir la pilota a la seva teulada gaire estona i, de fet, Romeva es va fer acompanyar dels negociadors de la coalició per negar cap opció d’acord sense Mas i, en la compareixença més dura com a grup -fins ara les intervencions punyents duien la firma de CDC-, va acusar la CUP de mentir en afirmar que no havien fet propostes, va reivindicar els avenços que assegura que estan tenint lloc a les taules bilaterals i va exigir als anticapitalistes mostres tangibles que realment volen l’acord, les quals passarien per admetre els acostaments parcials que es van assolint.

Entre la candidatura unitària ha dolgut que els diputats cupaires afirmessin davant les seves bases que JxSí no s’ha mogut. “És fals”, va remarcar Romeva, que va avisar que no queda marge per a nous moviments després de l’última proposta de consell de presidència i va demanar a la CUP que l’analitzi amb deteniment. L’exeurodiputat d’ICV va lamentar que aquesta proposta no figurés explícitament entre les opcions sobre les quals van debatre les bases de l’esquerra independentista i que, en canvi, sí que n’hi hagués una que no és a la taula de negociació, la d’un candidat alternatiu. “El candidat és Mas, mai ha estat en qüestió”, va dir. Així, Romeva va ser taxatiu a l’hora d’autodescartar-se com a possible nom de consens, com el va proposar la CUP: “Aquesta no ha estat, ni és, ni serà una opció que estigui sobre la taula”.

Reforçada cada una de les parts en els seus arguments, l’objectiu era ahir tornar a una negociació que entra en el tram decisiu i que, pràcticament descartat el pacte abans de les eleccions espanyoles, veu com el calendari avança inexorable cap al 10 de gener, la data límit per tancar un acord. Per provar de desencallar-ho, Romeva apel·lava als progressos a les taules de negociació sobre el procés constituent i el pla de xoc social. Uns avenços que, va advertir, no es poden aplicar sense la investidura que permet articular un nou govern prou fort per fer front a les “agressions de l’Estat”.

L’anàlisi de les negociacions que fa la CUP, però, dista molt de la de JxSí. Baños i Gabriel treien ferro al veto a Mas ratificat en la jornada de debat i fins i tot s’obrien a investir-lo si ho decidia una assemblea posterior. L’escenari de noves eleccions, subratllaven, era l’última opció. Tot i això, la diputada de la CUP carregava contra les “línies vermelles” de JxSí a l’hora de revertir les privatitzacions que els exigeixen, una evidència d’un canvi d’estratègia que passa per aparcar la discreció absoluta i iniciar així l’assalt en la batalla del relat. Una altra prova d’això és que, després de la roda de premsa de Romeva -que també va avisar que el secretisme queda superat si es fan afirmacions que, en la seva opinió, no encaixen amb la realitat-, la CUP va fer públiques les cinc propostes que hauria fet per desencallar el debat sobre la presidència. Uns i altres volen penjar a l’altre la llufa de ser l’actor immobilista i intransigent.

JxSí perd un senador

En ple ambient enrarit, ahir la CUP va tornar a dir no a JxSí. En aquest cas fent-li perdre un senador de designació autonòmica. Els 10 diputats anticapitalistes tenien a les seves mans decidir quin mètode de càlcul utilitzava la junta de portaveus del Parlament per repartir entre els grups els representants a la cambra alta i van optar per aliar-se amb l’oposició i triar un model que restava un senador a JxSí i C’s en favor de CSQP i el PP, que si no no n’haurien tingut. Era una picada d’ullet a la coalició d’esquerres, amb qui també aspira a col·laborar.

Estira-i-arronses a les dues taules de negociació bilateral

Pla de xoc social

La percepció sobre l’avenç en el pla de xoc social varia. Des de JxSí s’afirma que les llargues reunions per analitzar les 39 iniciatives i el fre o reversió de 15 privatitzacions que reclama la CUP s’estan traduint en lents avenços però reals, tot i que en molts casos les diferències a l’hora d’afrontar cada debat són evidents. La CUP, per contra, denuncia massa “línies vermelles” pel que fa a recuperar el control públic d’Aigües Ter-Llobregat, aturar el Consorci Sanitari de Lleida, frenar el projecte Visc+ o retirar alguns concerts educatius. El fet que, per aplicar el pla de xoc, calgui aprovar pressupostos encareix més l’acord.

Procés constituent

A diferència del pla de xoc, les posicions d’inici en el procés constituent són pròximes. Per ara, aquesta taula s’ha reunit tres cops i es disposa a començar a concretar per escrit els pactes. Hi ha acord a dedicar els primers 18 mesos a una fase de participació ciutadana i els debats s’han centrat en com aconseguir que sigui massiva i sedueixi sectors fins ara indecisos, sobretot de l’entorn de CSQP. Altres debats oberts són com s’ha de plantejar la següent fase, més institucional, els detalls de la llei de transitorietat jurídica o qui ha d’impulsar formalment aquest procés.

stats