Publicitat
Publicitat

OFEC AUTONÒMIC

Les retallades a Castella-la Manxa i el País Valencià costen milers de llocs de treball

El PP passa de la Tisora a la podadora

El límit d'endeutament fixat per llei ha obligat totes les autonomies a prendre serioses mesures d'ajust per complir amb l'objectiu de dèficit de l'1,5% del PIB. Però entre tots els plans d'estalvi presentats al Consell de Política Fiscal i Financera destaquen el del País Valencià i Castella-la Manxa per la seva duresa. Els dos governs del PP han traspassat algunes línies vermelles per complir amb els requisits de dèficit. L'educació, la sanitat i els empleats públics han estat els grans perjudicats de les seves retallades.

La tutela del ministeri d'Hisenda es fa evident en les polítiques dels dos governs, que són calcades en alguns casos. Un exemple és la privatització de la gestió sanitària, que en el cas del País Valencià s'estén a tots els centres hospitalaris i preveu un estalvi de 440 milions. Ara com ara no s'han concretat les condicions de la concessió administrativa, però les empreses interessades ja han pressionat la Generalitat Valenciana perquè ampliï la privatització a alguns serveis assistencials.

Però, sens dubte, les mesures més dures són els comiats al sector públic. Fa uns dies el govern presidit per María Dolores de Cospedal anunciava la finalització del contracte d'aproximadament 400 interins, que engrossiran les llistes dels molts que ja han estat acomiadats durant aquest any a la sanitat i l'educació. El mateix que ha passat al País Valencià, on uns 3.000 professors sense plaça fixa han estat acomiadats aquest estiu per estalviar-se el sou dels mesos de juliol i agost. A més, amb l'augment de ràtios i les hores lectives, molts no tornaran a ser contractats al setembre.

Tot i això, podrien ser molts més els treballadors afectats, ja que el decret aprovat al mes de gener per reduir el dèficit permet a la Generalitat Valenciana acomiadar fins a un 25% del personal temporal dependent de l'administració. Fins ara no s'ha utilitzat aquesta clàusula, però sí que es preveu amortitzar uns 5.000 llocs de treball quan acabi la reorganització del sector públic empresarial. L'extinció de moltes fundacions i empreses públiques permetrà estalviar fins al 2013 uns 1.000 milions d'euros. A aquesta xifra cal sumar-hi l'ERO de Ràdio Televisió Valenciana, que deixarà 1.200 professionals al carrer.

Però qui es lliuri de l'acomiadament també notarà les retallades. Serà en la nòmina. La Generalitat Valenciana va acordar reduir els complements salarials dels seus empleats, que deixaran de cobrar els sexennis, en el cas dels professors, o el plus de carrera professional, per als metges. La Junta de Castella-la Manxa també ha reduït el sou dels seus treballadors un 3%.

La directriu de Mariano Rajoy als seus barons autonòmics de ser exemple d'austeritat ha portat els presidents Alberto Fabra i María Dolores de Cospedal a escometre retallades també en els seus equips. Així, tots dos han reduït el nombre d'assessors, i en el cas de l'administració valenciana se'ls ha rebaixat el sou. I ara és el torn dels òrgans d'autogovern. Com ja va explicar l'ARA, el rescat del País Valencià ha obligat Fabra a anunciar una reducció dràstica del seu personal.

Però per quadrar els comptes no n'hi ha prou limitant la despesa. També han carregat impositivament diverses activitats per obtenir una liquiditat que ara no tenen. I per aconseguir-ho, no passa res si cal contradir el que es va dir temps enrere. Així, el govern de Fabra aplicarà l'impost de patrimoni que fa un any va rebutjar, ha aplicat el copagament en la justícia i ha imposat taxes administratives com el cèntim sanitari o per a l'adquisició d'hidrocarburs, entre moltes altres, que també aplica l'executiu manxec. Uns governs obligats a aplicar severes retallades perquè la tutela de Madrid no es converteixi en una intervenció total.

Més continguts de