Publicitat
Publicitat

ELECCIONS

Gent abonada a les meses

“Quatre cops en cinc anys? Que em treguin del cens”

Pòquer de convocatòries. El Pau Guzman fa cinc anys que viu a l'Arboç (Baix Penedès), temps suficient per haver acumulat fins a quatre cites electorals. O, dit d'una altra manera, per haver quedat alliberat en una sola ocasió de la carta que convoca als membres de les meses electorals.

Fins a aquestes eleccions totes les crides a mesa havien estat com a suplent – dues de vocal i una de president- i aquest cop li tocava debutar com a titular. Lluny de posar-se nerviós, però, va engegar la seva particular croada per demostrar que “quatre premis en cinc anys atempten contra l'aleatorietat del sorteig”. I després de visitar la Junta Electoral de Zona, al Vendrell, va aconseguir, si més no, que la seva al·legació s'acceptés. Diumenge només anirà al col·legi a votar, si així ho decideix. El fet d'estudiar i treballar i tenir exàmens els dies immediatament posteriors a la convocatòria li ha suposat la salvació. Tot i així no vol deixar-ho aquí. “He preguntat si em poden treure del cens i vull saber com fan el sorteig perquè això que em passa no és normal”, explica.

No és l'únic que col·lecciona convocatòries i tampoc és una realitat que es reservi a municipis de pocs habitants. A la gran Barcelona, l'Eva Borràs s'acosta bastant al seu rècord: tres convocatories. Això sí, una mica més esponjades en el temps. Està convençuda que el fet de no tenir feina li dóna més números a l'hora de postular-se com a membre de la mesa, encara que aquest, amb la llei a la mà, no és un requisit a tenir en compte. Ella s'ho agafa amb resignació: “Si em toca, no hi puc fer més. El primer cop fins i tot em va fer gràcia, ara la cosa ja comença a avorrir-me”.

Més continguts de