Publicitat
Publicitat

El TSJC 'irromp' en les diferències del Tribunal Suprem

Fonts consultades per l'ARA asseguren que el fet que s'hagi descartat la prevaricació ha irritat molt el president del Suprem, Manuel Marchena

La decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de dictar sentència sense esperar la que dictarà el Tribunal Suprem sobre els mateixos fets protagonitzats per Francesc Homs suposa la irrupció en plenes deliberacions discrepants d'aquest tribunal, segons fonts jurídiques consultades aquest matí per l'ARA.

Els set jutges del Suprem ja haurien dictat una sentència, segons han apuntat fonts solvents,  si solament es condemnés pel delicte de desobediència, en què hi ha unanimitat, però no passa el mateix amb el delicte de prevaricació, fins i tot en el cas de prevaricació per omissió.

Han sigut aquestes discrepàncies les que han paralitzat/retardat la sentència del Suprem. La idea era aconseguir una sentència per unanimitat i, per això, s'han celebrat ja diverses deliberacions, començant per la convocada el mateix dimecres 1 de març, el dia que el judici va ser declarat vist per a sentència.

El fiscal Jaime Moreno, una persona molt propera al president del tribunal, Manuel Marchena, amb qui ha treballat a la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l'Estat durant l'etapa de Jesús Cardenal, ha demanat en la seva qualificació la condemna per concurs ideal entre prevaricació i desobediència, cosa que suposaria una inhabilitació especial de nou anys per a Homs.

La prova clau és la carta que Homs va dirigir el 6 de novembre del 2014 a l'empresa T-Systems perquè seguís realitzant treballs informàtics en relació amb l'acte de participació ciutadana convocat entre el 9 i el 25 d'octubre. Aquesta carta va ser elaborada dos dies després de la providència del TC que ordenava suspendre la nova consulta. Era només l'evidència d'una resolució administrativa o era, senzillament, la prova que s'ha desobeït el que ordenava el TC?

Enmig d'aquest debat, doncs, arriba la sentència del TSJ de Catalunya. Fonts consultades assenyalen que, probablement, el que més irriti Marchena –el ponent de la ja cèlebre sentència per desobediència contra Juan María Atutxa, el president del Parlament basc el 2008– és el paràgraf en el qual els magistrats del TSJC descarten la prevaricació: “No obstant això, en la posició que tenien els acusats en les dates dels fets [sobre la regulació dels processos de participació popular] no pot descartar-se un judici interpretatiu, en tot cas erroni, que representi la possible legalitat del procés de participació ciutadana en els termes en què es va produir el de 9 de novembre del 2014”.

Per aquesta raó, el TSJC sosté que correspon, basant-se en jurisprudència (sentència del Suprem de 6 de febrer del 2006) una sanció única per a la infracció única comesa: la de desobediència.

RE

Més continguts de

RE
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT