Una farsa decadent

L’espectacle d’aquest divendres al Parlament ja no forma part de la història del pujolisme, sinó de la descomposició del seu cadàver. Quan dic pujolisme no em refereixo només a una ideologia ni a una xarxa d’interessos, sinó a una manera de fer característica de la Transició, per damunt dels límits de partit, encara que és a la CDC de Pujol on va fer metàstasi i es va cronificar. L’episodi de La Camarga, que implica l’antic règim en bloc -dirigents del PSC i el PP fent d’espies per remenar la brutícia dels Pujol-, dóna a tot l’afer un aire de farsa decadent que la impagable Victoria Álvarez va encarnar amb la professionalitat d’una concursant de reality. Que ningú s’exclami perquè el Parlament hagi d’acollir segons quins espectacles: volíem transparència, i la transparència ens posa davant del mirall amb tota la crueltat. De nou als tribunals, la farsa esdevindrà tragèdia, però em temo que els plats trencats pel PP els pagarà Alícia Sánchez-Camacho; qui sap si Jorge Moragas també li farà un monument per haver salvat Espanya.