Publicitat
Publicitat

RESCAT AUTONÒMIC

Què comportarà el rescat de la Generalitat?

L'Estat tutelarà de prop els comptes del Govern, que li haurà d'enviar informes mensuals i pactar un nou pla d'ajust per complir amb els compromisos, i el ministeri d'Hisenda podrà arribar a enviar 'homes de negre' si hi veu desviaments prèviament a una intervenció directa

El portaveu del Govern, Francesc Homs, va afirmar aquest dimarts que la Generalitat no acceptarà "condicions polítiques" per al rescat autonòmic que ha sol·licitat, tot i que PSC, ICV i ERC en recelen i afirmen que comportarà noves retallades i una limitació de l'autogovern. Alguna força fins i tot hi veia una possible intervenció. Hores més tard, el secretari general de CDC, Oriol Pujol, puntualitzava que sí que hi hauria "condicions tècniques" i aquest dimecres el ministre d'Economia, Luis de Guindos, explicava que la condició "fonamental" seria complir amb l'objectiu de dèficit.

Tot i les diferents interpretacions partidistes de cadascú, el reial decret llei que regula el Fons de Liquiditat Autonòmica és clar. Segons l'articulat de la norma, la Generalitat haurà de presentar nombrosos informes per demostrar que està aplicant un pla d'ajust pactat amb l'Estat i aquest tindrà la potestat de tutelar de prop els comptes del Govern, fins i tot enviant-hi 'homes de negre'. La intervenció, però, és l'últim recurs.

Què comporta acollir-se al fons de liquiditat?

L'accés al crèdit ve condicionat sobretot per la negociació d'un pla d'ajust que asseguri el compliment dels objectius d'estabilitat i de deute públic i el retorn de les quantitats aportades. A la pràctica, això implica noves retallades, que se sumarien a les ja aprovades per superar les exigències de la llei d'estabilitat pressupostària. Les comunitats que s'acullin al FLA, per tant, hauran de refer de manera consensuada amb l'Estat el pla d'ajust ja aprovat en el Consell de Política Fiscal i Financera per assolir els nivells de dèficit fixats per al 2012 i lliurar al ministeri d'Hisenda un seguit d'informació detallada, com la previsió mensual d'ingressos i de tresoreria de la comunitat autònoma, els venciments mensuals de deute o qualsevol informació econòmico-financera requerida. Així, el País Valencià –la primera comunitat que va demanar l'ajuda– ha anunciat retallades en òrgans d'autogovern previstos en l'Estatut.

Quin seguiment es fa de l'aplicació del pla d'ajust?

El control que fa l'Estat dels comptes autonòmics és permanent i continuat. Així, durant els cinc primers dies de cada mes, la comunitat autònoma que hagi accedit al FLA haurà de remetre al ministeri l'actualització de la seva situació econòmico-financera. Això inclou una relació de les despeses i els ingressos, l'evolució del pla d'ajust, les possibles desviacions, informació sobre el pla de tresoreria i qualsevol altra documentació que li requereixi l'Estat. Cada any, a més, cal pactar amb Madrid l'actualització del pla d'ajust.

El rescat obre les portes a la intervenció?

És una opció que preveu la llei, però en cap cas seria immediata, sinó que hauria de superar diverses etapes prèvies i ser aprovada pel Senat. És més senzill, però, que es produeixi una visita dels 'homes de negre' estatals. En els informes mensuals, la comunitat autònoma ha d'avisar dels possibles incompliments al pla d'ajust i, per rectificar-ne l'evolució, el ministeri podrà proposar noves mesures –com retallades– o l'alteració del calendari d'aplicació. Podrà condicionar l'arribada de nous trams del préstec a corregir els desajustos i, per garantir-ho, enviar una missió de control a la comunitat. Aquests 'homes de negre' haurien de tenir accés a la totalitat de documents autonòmics i, en un mes, elaborar un diagnòstic de la situació. Una valoració desfavorable, la falta de remissió d'informació o l'incompliment del pla comportarien la denegació del crèdit, i si persistís el desacatament es podria sol·licitar la intervenció.

És equiparable als crèdits ICO fins ara existents?

Hi ha algunes similituds. El control del pla d'ajust, però, no era mensual, sinó trimestral. La supervisió estatal, a més, no estava tan detallada ni era tan permanent. Els trams del préstec no estaven condicionats al compliment dels compromisos i, sobretot, la principal diferència és que els crèdits ICO no preveien l'arribada d''homes de negre' ni, en última instància, la intervenció.

Són condicions similars a les dels estats rescatats?

Sí, perquè els rescats de països vénen condicionats per un pla d'ajustos pactat entre els països i la UE que s'avalua de manera permanent i, segons el grau d'aplicació –vigilada pels 'homes de negre' de Brussel·les–, poden portar a la fi de les ajudes i a la intervenció directa de l'Estat.

Més continguts de