La plantada del govern espanyol al Congrés complica el diàleg

MadridLa comissió de cultura del Congrés de Diputats va treballar ahir a ritme normal. Va aprovar iniciatives d’ERC reclamant al govern que rebaixi l’IVA cultural, de Podem i Democràcia i Llibertat sobre mesures de suport als treballadors de la cultura i del PSOE sobre el compromís amb l’Any Cervantes, per exemple. Al pis del damunt del mateix edifici del recinte parlamentari es reunia, a la mateixa hora, la comissió de defensa, que presideix José María Barreda, del PSOE. Els socialistes havien sol·licitat, i s’havia acordat, la compareixença del ministre del ram, Pedro Morenés, per informar de l’última reunió de l’OTAN i de les operacions al mar Egeu. Morenés no s’hi va presentar i es va produir un pas més en l’enfrontament institucional que mantenen la cambra baixa -presidida pel socialista Patxi López i amb el PP en minoria a la mesa- i el govern de Mariano Rajoy. Mai fins ara un membre del govern havia desatès una petició de compareixença. El gest, que si no hi ha un acord es pot repetir, enrareix encara més el clima polític, tensionat per la incertesa sobre la investidura.

El govern es nega a sotmetre’s al control del Parlament al·legant que és un executiu en funcions i que, en ser el govern d’una legislatura ja tancada, no pot ser controlat pels diputats de l’actual. La majoria del Congrés -en això el PSOE, Podem, C’s i les minories van a l’una- no ho veu igual i vol controlar l’executiu. El conflicte va camí d’acabar al Tribunal Constitucional, que tradicionalment ha donat suport a la mesa del Congrés a l’hora d’ordenar la vida parlamentària. L’alt tribunal hauria de decidir si amonesta o no el govern i l’obliga a comparèixer.

No alimentar la precampanya

En el fons de tot plegat hi ha la negativa dels conservadors a donar joc a un Parlament que no controlen i la necessitat d’impedir que l’oposició l’utilitzi com un teatre de precampanya. Si la situació no es desbloqueja, no prosperen les negociacions per formar govern i hi ha eleccions el 26 de juny, el govern de Rajoy podrà estar-se fins a la tardor sense retre comptes a la cambra, que es limitaria a debatre proposicions de llei i no de llei. El PP tampoc volia que això es pogués fer, però els serveis jurídics de la cambra ho van avalar i s’inclouen en l’ordre del dia dels plens. Dimarts la mesa va acordar tramitar les primeres preguntes orals a Rajoy i als seus ministres per al ple del 6 d’abril.

Tots els grups, llevat del PP, donen suport a López i si o ell o el govern no reculen l’enfrontament institucional al TC està servit.

Ahir els grups van titllar el gest de Morenés d’“acte de rebel·lia”, un “frau” i un “insult i falta de respecte” al Parlament i als ciutadans. Fonts de l’executiu continuaven recordant que estan “en funcions” i que, per tant, tenen un marge d’actuació limitat, raó per la qual consideren que tampoc han de donar explicacions a la cambra. Mentrestant, acusen López de ser “parcial” en la seva presidència i d’afavorir els interessos de Pedro Sánchez en la campanya del líder del PSOE per evitar que Rajoy continuï a la Moncloa.

Conflicte d’atribucions

El president de la comissió va explicar que elevarà una queixa a la junta de portaveus, que estudiarà en la reunió del 29 de març si eleva al ple una proposta per presentar recurs al TC per conflicte d’atribucions. El PSOE i C’s abonen aquesta via. Altres grups volen que també es reprovin els membres del govern que no se sotmetin a control. López vol aclarir fins a quin punt les competències són “limitades”. Avui anirà a la Moncloa a reunir-se amb el secretari d’estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón, per mirar de fer-lo recapacitar.

Ayllón va enviar fa uns dies un escrit a la cambra justificant-se amb l’argument, basat en informes jurídics, que el govern no es pot sotmetre al control d’unes Corts que no li han “donat la confiança”. L’actual Congrés no és el que va investir Rajoy, en funcions fa tres mesos.

“Els grups poden fer el que vulguin”, deia ahir Ayllón en relació a les mesures polítiques o jurídiques que puguin prendre. Des del govern espanyol aporten, a més, els dos últims precedents autonòmics per donar gruix a la seva posició i desarmar els adversaris. Artur Mas va estar-se gairebé tres mesos en funcions fins que l’elecció de Carles Puigdemont va desbloquejar la situació. En aquell temps es van fer plens però ni Mas ni els consellers van respondre a preguntes de l’oposició. I un cas encara més convenient per al PP: Susana Díaz va estar dos mesos en funcions a Andalusia fins que va pactar amb C’s. Davant la insistència de l’oposició perquè se sotmetés al seu control, els serveis jurídics del Parlament andalús van emetre un informe que ho desaconsellava i ella s’hi va aferrar. Sánchez, però, ha exigit per carta a Rajoy que doni la cara, fet que la Moncloa jutja com a incrongruent. L’enfrontament està servit i ningú vol recular. Es veuran al TC si no hi ha govern abans.