EL PATI DESCOBERT*
Es ben sabut que en els últims anys el suport a la independència ha crescut exponencialment. Segons el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), el 2006 menys del 15% dels catalans tenien com a preferència territorial l’estat propi. La gran majoria de la gent advocava per mantenir l’ statu quo i, en menor mesura, pel federalisme. El canvi aquests últims anys ha sigut dràstic, i avui aproximadament el 40% dels catalans tenen com a primera preferència l’estat propi, i un percentatge més elevat votaria sí a la independència en un referèndum.
Entre els motius que esgrimeixen els ciutadans per donar suport a la independència predominen les raons instrumentals per sobre de les identitàries. Segons el baròmetre del novembre del 2014 del CEO, veiem que entre els ciutadans que votarien sí-sí en un referèndum homòleg al del passat 9-N, la raó principal per fer-ho seria la voluntat de guanyar capacitat d’autogestió en la totalitat de competències que concerneixen a un estat (31%). En paral·lel, aproximadament una quarta part dels independentistes ho són principalment perquè creuen que Catalunya milloraria amb la independència, el mateix percentatge que els que presenten arguments relacionats amb el sentiment d’identitat català. Una mica per sota, amb el 21%, hi ha qui votaria sí-sí per un sentiment d’incomprensió en relació amb la resta de l’Estat.
Per contra, entre els que votarien sí-no en un referèndum, hi predominen claríssimament els que tenen preferències per un model federal (78%), seguits de molt lluny pels que creuen que la independència no seria positiva (9%) i els que creuen que la independència és inviable (8%). Finalment, entre els partidaris del no predomina un argument identitari com és el de la necessitat de preservar la unitat d’Espanya (38%). Per sota, hi trobem els que hi votarien en contra perquè ja els satisfà l’actual sistema (27%) i els que creuen que la independència no seria positiva (26%).
