A la recerca de la soca zero de la nova esquerra alternativa

BarcelonaHi ha una màxima en comunicació segons la qual el mitjà és el missatge. L’adaptació urbanística d’aquest axioma consisteix a triar un espai com La Violeta de la Vila de Gràcia per presentar-hi el llibre Escac al poder. L’auge de l’esquerra alternativa, del company de Política de l’ARA Roger Tugas. O sigui, que entre bombers no ens trepitjarem la mànega. Li presenten el llibre dos polítics d’esquerra pota negra aparentment tan dispars com David Fernàndez i Toni Comín, tot i que al final de l’acte n’acabarem descobrint algun secret compartit.

El David no comença amb un “Bona nit, Palestina!” dels seus. La salutació és per a l’espai que ens acull, oblidat per l’Ajuntament en el seu moment i que un fons voltor holandès es va quedar per 6 milions d’euros. Van caldre moltes protestes i 30 milions d’euros extres per guanyar aquest espai per al barri. El Roger arrenca justificant el seu treball, un assaig periodístic, mentre de fons sentim el clàssic so de les fitxes de dòmino impactant sobre el marbre. En un moment de vergonya o falsa modèstia assegura que no pretén “escriure el millor llibre sobre el tema, però sí el primer, perquè això no t’ho pot treure ningú”.

Una metàfora agrària centra la radiografia proposada al seu text. Tenim una llavor (l’esquerra alternativa), hi ha un terreny (la crisi institucional i financera) i l’adob (les protestes del 15-M). La conversa va derivant cap a les diferències entre Podem i la CUP, moment idoni perquè agafi la paraula Fernàndez. Segons Tugas, “un home que es passa el dia presentant llibres i que en el seu temps lliure fa de diputat”. Parla fluixet, com sempre, però clar i directe, com és marca de la casa. Cada frase és un tuit: “Compreu el llibre, és economia de proximitat”, “El futur és tan negre que combina amb tot”, “No crec en l’ara o mai” o bé “-On és l’esquerra? -Al fons a mà dreta”.

El “petó” entre ERC i la CUP

Comín, que ha arribat sorprenentment puntual a l’acte, pren la paraula encaixant esportivament bromes sobre el seu viratge ideològic del federalisme cap a l’independentisme. Constata la mort de la socialdemocràcia “a mans del poder financer” mentre busca la quadratura del cercle per “ser esquerra alternativa, però transformant des de les institucions.” Al final confessa un secret a l’auditori. Quan es troba el David sempre es fan un petó a la boca “sense connotacions eròtiques”. I remata afegint que “després de l’acord sobre el full de ruta, el petó ha de ser la metàfora de com ERC i la CUP troben la manera d’entendre’s”. Amén.