Ser ‘speechwriter’ a Catalunya

BarcelonaMítings, intervencions parlamentàries, inauguracions, actes de partit... Les ocasions en les quals els polítics han de parlar en públic són molt diverses, però en totes hi ha un denominador comú: el discurs. Com s’ideen, però, els discursos polítics? ¿Els han escrit els mateixos consellers, portaveus o líders dels partits que els pronuncien? No sempre. Des dels temps del president nord-americà Franklin Delano Roosevelt (en el càrrec entre 1933 i 1945) hi ha persones encarregades de redactar intervencions polítiques: els speechwriters. Theodore Sorensen escrivia per a Kennedy, Jon Favreau per a Obama i Fernando Ónega és qui va idear el famós “ Puedo prometer i prometo ” d’Adolfo Suárez. A Catalunya, Jaume Badia escrivia els parlaments de Pasqual Maragall. Avui molts polítics tenen assessors que els preparen els discursos.

És el cas de Roger Rosich. Adjunt al cap de gabinet de la conselleria de Territori i Sostenibilitat des de fa poc més d’un any, una de les seves principals tasques és redactar els discursos de Josep Rull. Aquest procés el repeteix una mitjana de dos cops al dia, tot i que admet que quan hi ha “puntes d’activitat” pot arribar a escriure quatre o cinc intervencions en una jornada: des de la defensa d’una llei a la salutació en un dinar amb empresaris o un pregó de festa major. Els textos, que poden tenir poques línies o arribar a ocupar més de deu pàgines, estan més o menys elaborats en funció de cada cas. “De vegades li faig una simple llista amb les idees principals”, diu Rosich.

L’agenda ajustada del conseller fa que sovint arribi a un acte amb poc temps i vegi el seu discurs “per primera vegada”. “El que llavors fa habitualment és llegir-s’ho, subratllar i marcar les idees principals, que sovint jo ja li poso en negreta. Un parell de lectures i endavant”, explica Rosich. En el cas d’intervencions parlamentàries o actes rellevants, però, Rull demana al seu equip que li facin un forat a l’agenda per estudiar-se el text amb temps.

La redacció tendeix a ser coral

Tancar-se al despatx per repassar el discurs és, precisament, el que sempre intenta fer el primer secretari del PSC, Miquel Iceta. El seu cap de gabinet des de fa anys, Paco Aranda, és qui normalment li prepara “el primer esborrany”. “El Miquel em diu que soc com l’encebador d’un fluorescent. Vol que li doni llum, idees, perquè després ell les desenvolupi amb el seu estil i prosa particular”, explica. A diferència del cas d’un conseller, Iceta potser ha de fer dos o tres discursos a la setmana, ja sigui al Parlament, en una visita pel territori o en un acte amb la militància. I la base de tots porta la firma del seu cap de gabinet, que en alguna ocasió també esbossa fins i tot articles que el líder socialista publica als mitjans de comunicació.

Ja sigui un article o un discurs, però, ¿com s’elabora el contingut? En el cas de Rosich, el primer que fa és recopilar informació sobre el tema del qual ha de parlar Rull. Un procés que passa per demanar informes a les diferents àrees del departament de Territori i Sostenibilitat o contactar amb els seus interlocutors als organismes públics vinculats a la conselleria, com són l’Agència Catalana de l’Aigua o l’Agència de Residus de Catalunya: “Puc demanar com farem una estació de ferrocarrils o en quina situació està una depuradora”. Aranda, en canvi, es reuneix amb diputats del PSC o membres de l’executiva del partit encarregats de l’àrea que correspongui: “Quan es tracta de les preguntes que es fan al president de la Generalitat al Parlament, parlo amb l’Eva Granados, el Ferran Pedret o l’Alícia Romero. I de temes europeus, per exemple, amb el Javi López”. Al final, coincideixen Aranda i Rosich, la feina dels speechwriters tendeix a ser coral.

Els dos assessors deixen clar, a més, que el que escriuen sovint és simplement un “guió” o un “coixí”. “Al conseller li serveix de referència. Hi ha casos en què ho aprofita al 100% i d’altres que no el fa servir gens. I mai ho llegeix tot”, assegura Rosich, que admet certa satisfacció quan Rull segueix el discurs que li ha preparat i funciona: “És com veure una representació teatral que has escrit”. El cap de gabinet d’Iceta, per la seva banda, destaca que molts cops l’objectiu de la seva feina passa en gran mesura per recopilar xifres i dades rigoroses que il·lustrin el discurs del primer secretari. Recorda, a més, que Iceta ha escrit molts discursos en el passat per a altres dirigents socialistes. “És un dels grans escriptors del partit”, diu, i assegura que els seus millors discursos “són seus al 90%”. Els famosos “Allibera’ns, Pedro” o “ Go Hilary, go ” d’Iceta són de collita pròpia, assegura Aranda, que destaca la “capacitat d’improvisació” del líder del PSC. “Per ser creïble, un polític ha de fer servir les seves paraules. Si no, és molt irreal”, afegeix.

“Nosaltres fem la partitura”

Un dels polítics catalans amb intervencions més famoses -i virals a les xarxes-és el diputat d’ERC al Congrés Gabriel Rufíán, que es prepara ell mateix els discursos. “Rufián és Rufián a Twitter, a Sálvame o al Congrés. [...] Nosaltres coneixem els seus discursos abans per fer-li observacions, però gairebé tot acaba sent el que ell havia pensat”, explica el director de comunicació dels republicans, Carles Foguet. En el partit que presideix Oriol Junqueras, de fet, no hi ha cap speechwriter, explica Foguet, que també és professor d’oratòria i discurs polític a la UPF. El seu equip, però, ha elaborat amb els responsables d’acció política del partit una “guia per a qualsevol impacte informatiu”. Es tracta d’un document que dona “pautes i un relat compartit” a tots els càrrecs i representants públics del partit, excepte els que són membres del Govern, que tenen assessors propis.

Foguet insisteix que no és més que una base a partir de la qual cadascú s’ha de fer el seu discurs. “No es tracta de repetir les mateixes paraules cada cop, sinó que tothom repeteixi un mateix missatge durant el màxim de temps possible”, diu. I afegeix: “Si el partit fos una orquestra, nosaltres fem la partitura, però després hi haurà quaranta violins, uns tambors i uns solistes”. El relat compartit, en tot cas, serveix tant per a cares més visibles del partit com per a qualsevol diputat, alcalde o regidor d’ERC, i està pensat per aplicar no només en discursos, sinó també en rodes de premsa o fins i tot entrevistes als mitjans. “És una xarxa de seguretat”, afirma Foguet, i destaca que, més enllà del missatge, el més important en un discurs és el to, l’accent i l’adaptació de les paraules de cada polític en cada lloc i moment determinat. Uns factors que, a diferència de les paraules, no pot escriure ningú.