Política 13/10/2015

Duran es fa fonedís: no acompanya Ortega en la declaració pel 9-N ni assisteix al ple del Congrés

Ramon Espadaler encapçala la delegació democristiana que s'ha acostat al Palau de la Justícia per fer costat a l'exvicepresidenta

O. March / M. Ferrer
3 min
L'exvicepresidenta Joana Ortega, envoltada de membres del Govern / CRISTINA CALDERER

Barcelona / MadridJosep A. Duran i Lleida, líder d'Unió, es va donar d'alta al Col·legi d'Advocats el 25 de novembre passat, el mateix dia que Artur Mas pronunciava la seva conferència sobre el futur polític del país a l'auditori del Fòrum. Duran no va ser en aquella conferència perquè tenia ple al Congrés dels Diputats, i aquest dimarts ha evitat qualsevol aparició pública en el dia de la declaració de l'exvicepresidenta Joana Ortega davant la justícia per l'organització del 9-N. "Té ple a Madrid", explicava un alt dirigent d'Unió al migdia. Fonts consultades per l'ARA, però, asseguren que el dirigent democristià no té previst assistir aquest dimarts al ple, sinó que ho farà demà.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L'absència de Duran a la declaració és molt significativa. Duran es va oferir a Ortega per formar part de la seva defensa, liderada pel penalista Rafael Entrena, però en els últims temps s'ha anat distanciant d'aquesta tasca. El líder d'Unió va insistir a finals de l'any passat, a través de portaveus, que era ell qui s'havia ofert per col·laborar amb l'estratègia de defensa de l'exvicepresidenta, i que ella havia acceptat aquesta oferta. La setmana passada, l'entorn d'Ortega posava l'èmfasi en el fet que era Entrena qui gestionava l'afer de la imputació per l'organització de la jornada del 9-N.

Al Palau de la Justícia s'hi han acostat diversos membres de les dues ànimes d'Unió, un partit ara extraparlamentari que s'ha dividit pràcticament en dos des del mes de juny. Entre un núvol de paraigües s'hi ha pogut veure Ramon Espadaler, candidat dels democristians el 27-S i secretari general del partit, com a màxim representant d'una nodrida delegació de l'oficialisme democristià en què també es comptaven Roger Montañola, Benet Maimí i Toni Font. Demòcrates de Catalunya, que el 7 de novembre celebra el seu congrés fundacional, també ha enviat una representació liderada per Antoni Castellà.

La figura d'Ortega va ser, durant tota la legislatura, un enigma. Hi havia veus de Convergència que la situaven com una dona d'Artur Mas, però finalment va acabar votant a favor de sortir del Govern en una reunió de la direcció d'Unió que va posar pràcticament el punt final a la federació que formaven Convergència i Unió. No va ser l'única decisió que va prendre aquell dia l'exvicepresidenta: també va determinar deixar la política. En campanya no ha tingut cap presència i tampoc va assistir a la diputació permanent del Parlament quan Mas va comparèixer per explicar la convocatòria del 27-S i els escorcolls a la seu de CDC i de la Fundació CatDem pel presumpte cobrament de comissions il·legals.

Ortega ara és a segona fila i viu allunyada de la política. La seva declaració com a imputada per l'organització del 9-N, que va coordinar en bona mesura el departament de Governació que ella liderava, suposa tornar-la a veure envoltada de càmeres. Una escena que Duran es va estalviar fa dues setmanes al Congrés en el primer ple posterior a les eleccions del 27-S. Aquest dimarts, però, el líder d'Unió s'ha tornat a fer fonedís i ha evitat fer costat al càrrec governamental més important que han tingut els democristians els últims anys.

stats