Mas nega irregularitats i apunta a l’Estat pels escorcolls a CDC

El president alerta que hi haurà “nous muntatges” i l’oposició veu insuficients les explicacions

Al president de la Generalitat, Artur Mas, li van anar augmentant les pulsacions a mesura que queia la nit al Parlament de Catalunya. Va començar pausat, exhibint una obra de govern marcada per la “transparència” i la voluntat de posar en primer pla les “bones pràctiques”, i va acabar amb una intervenció agitada en què va emetre un missatge doble: que CDC no ha rebut comissions irregulars de Teyco, i que en les pròximes setmanes l’Estat passarà a l’atac a través de “nous muntatges”. L’ombra de l’escorcoll de la Guàrdia Civil a la seu de CDC i a la de la seva fundació, la CatDem, va planar sobre una compareixença a la diputació permanent que havia d’abordar el 27-S però que la corrupció va monopolitzar.

“En els meus cinc anys de govern no hi ha hagut cap irregularitat”, va voler destacar Mas després que pràcticament tota l’oposició li fes saber que no es creia les explicacions sobre la innocència de CDC en els casos de presumptes males pràctiques que l’esquitxen, com el cas Palau i el serial judicial que afecta la família Pujol pràcticament al complet. El president, visiblement molest en algunes fases de les seves intervencions, va negar totes les irregularitats i va apuntar a l’Estat. “Hi ha massa casualitats per ser casualitat”, va considerar Mas. La volada mediàtica dels escorcolls valida la tesi, defensada pel president, segons la qual les institucions espanyoles volen incidir políticament en les eleccions d’aquest setembre.

“Això no és un estat de dret”, va lamentar el líder de CDC, que va treure pit per haver pres sempre “decisions” en casos èticament reprovables. Ara bé, en tot moment va voler deixar clar que ell no és el responsable de les finances del partit. “Vostès saben que jo no m’encarrego d’aquestes coses”, va assenyalar Mas en referència al control dels números del partit. No era la primera vegada que feia una afirmació com aquesta. El juliol del 2013, en una compareixença pel cas Palau, va admetre que no controlava els tresorers del partit. Daniel Osàcar, antic encarregat de les finances de CDC, està imputat en la causa que investiga el saqueig de la institució.

Va ser un vespre tens, marcat per l’intercanvi d’acusacions propi d’una legislatura que tècnicament ja s’ha acabat. El to aspre de Mas i la pàtina crepuscular de la sessió van conduir cap al terreny de les confessions: va acabar explicant que va tenir “reunions de més de cinc i sis hores” amb Mariano Rajoy pel pacte fiscal. En aquell moment de la compareixença el president ja havia decidit fins i tot entrar al xoc amb Unió, que ahir per primer cop va interpel·lar-lo després del trencament de la federació. “¿Creu que ens oferiran alguna cosa diferent?”, va preguntar Mas al portaveu parlamentari dels democristians, Roger Montañola, en referència a les majories que hi haurà al Congrés la pròxima legislatura. No hi havia temps per a concessions, ni tan sols per als que fa pocs mesos acompanyaven el procés des del Govern.

La temperatura havia anat pujant a mesura que els diferents portaveus parlamentaris feien les seves intervencions. Marta Rovira (ERC), fent equilibris per no tensar la coalició Junts pel Sí a poques setmanes de les eleccions, va mantenir un baix perfil formal, però va exigir explicacions a CDC pels escorcolls i el presumpte finançament irregular. Miquel Iceta (PSC) va ser segurament el menys dur en les formes -en tot moment va “respectar” la presumpció d’innocència-, però va etzibar a Mas que és “el pitjor president de la Generalitat recuperada”. El PP, esquitxat fins al moll de l’os per l’abast dels papers de Luis Bárcenas, va reptar CDC a demostrar que no s’havien triturat documents i va negar l’existència de “mans negres” en els escorcolls.

Joan Herrera, líder d’ICV i que no es presenta el 27-S, es va acomiadar de la cambra amb una dura intervenció contra el president, a qui va acusar de “connivència” amb la corrupció. “Qui fa més mal a Catalunya és qui s’embolcalla amb la senyera i no dóna explicacions. No es fa un país net mirant cap a una altra banda”, va indicar Herrera, que de passada va negar el caràcter plebiscitari del 27-S. A les eleccions Albert Rivera (Ciutadans) només hi va dedicar dos minuts: la resta del seu temps el va dedicar a explicar el que ell anomena el “cas Convergència”. “Si tingués dignitat política, hauria de marxar”, va assenyalar Rivera, ja amb el cap al Congrés de Diputats.

Eleccions enterbolides

Dels comicis del setembre se’n va parlar més aviat poc. Mas va indicar que eren l’últim recurs, i va voler insistir que la nit electoral es comptaran vots a favor del sí i a favor del no, encara que sigui “injust”. Només CDC i ERC van avalar la tesi, rebutjada tant pels que defensen un referèndum pactat -Unió i ICV, ara dins de Catalunya Sí que es Pot- com pels que rebutgen el procés. L’aspror del debat es traslladarà molt aviat a la campanya electoral.

La Moncloa denuncia que el Govern sempre “busca culpables fora”

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va carregar durament ahir des del palau de la Moncloa contra Artur Mas arran dels casos de corrupció que esquitxen CDC i de les explicacions que estava donant en aquell moment al Parlament. Així, la mà dreta de Mariano Rajoy va afirmar en roda de premsa que, en lloc d’explicar-se, “tal com havia de fer”, el president de la Generalitat va acabar, “com sempre”, buscant “culpables fora”, en referència a les acusacions de guerra bruta de l’Estat. “En aquest país les institucions funcionen. Els jutges obren sumaris i la fiscalia investiga de manera independent i autònoma”, va defensar Sáenz de Santamaría.

En aquesta línia, va demanar a Mas i el seu Govern “més respecte institucional”, en lloc de “buscar culpables fora”. Va recordar igualment que “el mandat de la policia és investigar la corrupció” i no preservar l’interès electoral de ningú. “A veure si algun cop trobem alguna cosa de la qual Mas es faci responsable”, va ironitzar.

Més continguts de