Cultura 06/08/2014

Tim Powers: “Philip K. Dick era un home amable i sa”

Xavi Serra
3 min

BarcelonaConsiderat un dels pares de l’ steampunk (ciència-ficció ambientada a l’Anglaterra victoriana), Tim Powers (Nova York, 1952) no s’imagina escrivint res que no sigui fantasia: “Si fes una novel·la sobre un noi que creix a Nova York, segur que en el segon capítol rebria una trucada del seu avi mort”, riu. Gigamesh editarà al setembre la novel·la Ocúltame entre las tumbas i la col·lecció de relats Tiempo de sembrar piedras.

Ocúltame entre las tumbas és la primera seqüela que fa. Per què ara?

Sovint el que em fa escriure un llibre és un detall estrany i sense explicació racional que trobo en alguna biografia. Quan en tinc dos o tres, em poso a escriure. M’ha passat amb Edison, Einstein... I ara amb el pintor Dante Gabriel Rossetti. Vaig adonar-me que ell i els seus germans no van tenir fills fins que un vell aventurer, Edward John Trelawny, els va regalar un tros de la mandíbula del poeta Percy Shelley. I aleshores tots van engendrar.

Casualitat?

Probablement. Però em serveix per posar en marxa la imaginació. La qüestió és que l’oncle dels Rosetti era John Polidori, el metge de Lord Byron, i ja apareixia al meu llibre La fuerza de su mirada. I també Trelawny, que mereixeria un llibre per a ell sol! Així que, tot i que no era la meva intenció, vaig pensar que el nou llibre hauria de ser una mena de seqüela.

A les seves novel·les la fantasia està molt arrelada en la realitat.

Amb la fantasia tens un problema: el lector sap que tot és mentida. Vampirs, viatges en el temps... “Tot això són collonades”, pensa ell. Jo el vull convèncer que l’acció transcorre en el món real. No a Nàrnia o la Terra Mitjana, sinó al nostre món, ja sigui el present o el passat. Per això intento situar els fets de manera tan agressiva i documentada en la realitat.

Tan agressiva que ha creat un poeta que molts creuen que és real.

Sí, William Ashbless, un fals poeta victorià sota el nom del qual ja hi ha tres llibres publicats, un d’ells de receptes! Me’l vaig inventar a la universitat amb un amic, James Blaylock. El diari del campus publicava unes poesies horribles, així que ens vam inventar un poema terrible entre els dos per riure’ns-en... i el van publicar! L’autor era Ashbless, esclar. Més endavant, quan Blaylock i jo necessitàvem un poeta boig, el fèiem servir a ell. Des d’aleshores, s’ha convertit en un amulet i sempre el faig aparèixer a les meves obres.

Va ser amic de l’escriptor Philip K. Dick. Com el va conèixer?

Va ser el 1972. La dona l’havia abandonat, no tenia casa, s’havia intentat suïcidar... Un professor de la Universitat de Califòrnia va aconseguir-li un sofà en un pis d’estudiants. Jo el vaig anar a recollir a l’aeroport i, per sort, no havia llegit cap llibre seu, perquè aleshores m’hauria quedat petrificat. Però ens vam fer amics. De fet, fins i tot va dedicar-nos a la meva dona i a mi l’última edició d’ Els androides somien xais elèctrics? La gent se l’imagina com un llunàtic, addicte a les drogues, boig perdut... Però no era així. Era un home amable, sa, divertit i molt generós. Si algú li hagués trucat un dia per demanar-li 400 dòlars i ajuda per fer una mudança ell podria haver respost: “D’acord, compta-hi. Però... amb qui parlo?”

¿És veritat que va escriure una pàgina de Les portes d’Anubis?

Miri, els dijous la meva dona i jo convidàvem els amics a sopar. Jo treballava i arribava una mica tard. Un dia, abans que jo hi fos, el Philip va veure l’última pàgina que havia escrit i es va asseure i la va continuar amb un estil que era una mena de paròdia gruixuda del meu. L’endemà, en adonar-me de la broma, vaig estar a punt d’estripar la pàgina però després vaig pensar: “Ep, que això és de Philip K. Dick!”

L’últim film de Pirates del Carib està inspirat en un llibre seu, oi?

Després del primer film em van dir que si es convertia en saga i feien la quarta adaptarien On stranger tides. Així que, el dia de l’estrena de la segona i la tercera, allà érem la meva dona i jo, al cinema, pensant: “Feu la quarta!” Cada matí, el primer que feia era mirar Google News. “Vinga, va, feu la quarta!” Finalment, van decidir fer-la i que es diria com el meu llibre. Ens van convidar al rodatge, vam conèixer Penélope Cruz i Johnny Depp, etc. I quan vam veure la cinta, en fi, no tenia gairebé res a veure amb el meu llibre. Hi ha pirates, vaixells, Barbanegra hi surt... I prou. Però espero que la gent de Hollywood pensi: “Ei, Disney va comprar un llibre de Powers. I els de Disney són molt intel·ligents. Comprar llibres de Powers és una gran idea!”

stats