El criteri de Susanna Griso
Ahir la nova proposta d’Artur Mas, el succedani de la consulta, obria els programes informatius matinals d’Espanya. En l’editorial d’arrencada d’ Espejo público la Susanna Griso, molt explicativa, dibuixava el panorama polític català tal com està ara i es feia la pregunta: “ Si no es un referéndum ni tampoco una consulta, de qué estamos hablando? ” Per resoldre els seus dubtes periodístics sobre Catalunya comptava amb els tertulians Ernesto Ekaizer, Miguel Ángel Rodríguez i Antonio Arranz. En un determinat moment, Miguel Ángel Rodríguez va fer la seva valoració de la situació: “ El problema que tiene Mas es que quiere ser víctima de alguien, y como nadie le hace caso está desesperado. Lo que le falta es un fusilamiento ”. Griso el va interrompre: “ ¡Ay! ¡Qué bruto eres! ” Ho va fer amb aquella displicència de les mares que renyen l’enèsima trapelleria d’un fill mogudet. Miguel Ángel Rodríguez no es va aturar ni un instant i va continuar com si res la seva reflexió. Tots sabem que és un personatge amb tendència als disbarats. De fet, la seva incontinència verbal i les barbaritats que llança formen part del seu èxit com a tertulià. La prova és la indiferència que va mostrar Susanna Griso després: el va deixar continuar com si res. La “invitació” a l’afusellament per part de Miguel Ángel Rodríguez no és ni un disbarat ni un estirabot qualsevol. Però no hi ha límit marcat. Ara podran argumentar que era una manera de parlar, una metàfora... És l’avantatge de comptar amb un tertulià precedit per la fama d’arrauxat: com que tothom sap que ho és, no se li dóna importància. I això marca una pauta en el tarannà dels tertulians: per mantenir la cadira televisiva van temptejant els límits i procurant sobrepassar-los per garantir-se la repercussió mediàtica. Miguel Ángel Rodríguez d’això n’ha fet un art. Excedir-se li assegura la quota de pantalla que necessita. I els que el conviden als seus programes en són còmplices.
Minuts més tard, Griso va connectar en directe amb el Congrés de Diputats. Mentre una redactora informava del que passava allà, el de so es va deixar el micro de la Susanna obert. Es va sentir: “ ¿Supongo que Rivera no está, no? ”, com si ho preguntés a l’equip de producció. Només vam haver d’esperar uns minuts més, fins que va arribar una connexió amb el Parlament. No diríeu mai amb quin polític català va connectar en directe des de Barcelona perquè donés la seva opinió de la situació. Albert Rivera! D’això se’n diu ser original. Magnífica elecció, Susanna. Ningú no ho explicarà millor que ell. Igual que l’endemà de la Diada. No sé si és el criteri de la Griso o es podrà excusar en el d’algú de més amunt que imposa les normes. Podrà donar els arguments d’equanimitat que vulgui, però, una vegada més, queden tots ben retratats.
