La Patagònia, cau d'exploradors i lladres
Publicat l'any 1977, A la Patagònia va ser el debut literari de Bruce Chatwin (1940-1989). L'escriptor i viatger anglès va resseguir a peu un territori carregat de llegendes i històries fascinants.
BARCELONA.A la biografia sobre Bruce Chatwin que Nicholas Shakespeare va publicar l'any 1999, l'escriptor recorda que la passió chatwiniana pels viatges va arrencar probablement de l'observació atenta dels paisatges impressionistes. A finals de la dècada dels 50, quan encara no havia fet 20 anys, l'anglès ja era el màxim expert a Sotheby's en els pintors francesos de l'últim terç del segle XIX.
L'any 1964 el futur autor d' On the black hill i Utz -que llavors ja era director de la casa de subhastes- va marxar al Sudan, i a partir d'aquest moment es va començar a interessar per l'arqueologia. Va iniciar la llicenciatura, però la va deixar córrer i es va dedicar a escriure articles sobre art i arquitectura per a The Sunday Times . Sempre inquiet, Chatwin va marxar a Lima a finals del 1974, des d'on va escriure al cap de redacció: "De sobte m'he atipat de Nova York i he fugit a Sud-amèrica. [...] La meva intenció és passar el Nadal en plena Patagònia. Treballo en un relat propi, una cosa que sempre he volgut escriure".
Aquest rampell va ser el germen d' A la Patagònia , el primer de la mitja dotzena de llibres que publicaria abans de morir prematurament de sida l'any 1989, amb només 48 anys. Chatwin es permet arrencar amb l'anècdota personal que motiva l'odissea patagònica: la història del mariner Charley Milward, cosí de la mare de l'escriptor que va trobar un brontosaure a Punta Arenas, el va fer esbocinar, salar-ne les parts i enviar-les al Museu d'Història Natural de South Kensington. Aquesta narració, desmentida al primer capítol mateix, presenta la Patagònia com un espai en què mites i llegendes segueixen vius. Chatwin hi viatja interessat pel poder de l'oralitat i la riquesa d'històries fascinants que s'hi han anat acumulant durant segles.
La regió, que ocupa més d'un milió de quilòmetres quadrats repartits entre l'Argentina i Xile, es converteix en el camp de treball de l'escriptor durant uns mesos: la recorre a peu tot i que l'hi desaconsellin. "Com és que camina, vostè? ¿Que no sap anar a cavall? La gent d'aquí odia els que caminen. Els prenen per bojos", li diu un emigrant de Tenerife que li ha parlat de com els habitants de Mart havien aterrat al Perú i havien ensenyat als inques les arts de la civilització. Chatwin li respon: "Sí que sé muntar, però prefereixo caminar. Les cames més fiables són les pròpies". L'home li explica llavors que un italià de nom Garibaldi opinava el mateix, i que fa sis anys que no el veuen: "Suposo que el devien enxampar els còndors", li deixa anar. A diferència de Garibaldi, Chatwin se'n va sortir, equipat amb racions de carn fredes i llaunes de sardines passades.
Butch Cassidy i l'unicorn
La Patagònia de l'escriptor esdevé refugi de lladres i malfactors, tot sovint arribats dels Estats Units, com és el cas de Butch Cassidy, el Noi de Sundance i la resta de la Colla Salvatge. L'any 1902, després de diversos atracaments i robatoris de bestiar, comprarien 12.000 acres de descampat a Chubut i s'hi instal·larien durant uns anys, fins que es decidissin a reactivar les seves activitats criminals. Chatwin recull diverses versions sobre la mort de Cassidy i els seus esbirros: podria haver estat després de robar una mina a Bolívia l'any 1909, en un tiroteig amb la policia uruguaiana l'any 1911, víctima d'una pneumònia a Washington durant la dècada dels 30 o fins i tot convertit en enginyer de ferrocarrils jubilat amb dues filles casades.
Les històries de bandits s'encadenen abans de donar pas a un seguit de narracions sobre exiliats europeus: doctores russes exiliades i cantants d'opereta austríaques són combinades amb incursions en la impermeable comunitat bòer, àpats amb gal·lesos irreductibles i visites a la colònia de Nueva Alemania.
Chatwin dedica unes quantes excursions a la recol·lecta de fòssils, fa explícita la seva fascinació pels pingüins de Magallanes i passa trenta minuts amb el pare salesià Manuel Palacios a Comodoro Rivadavia. El savi li fa un esbós de la prehistòria de la Patagònia en què es lamenta del fet que cap paleontòleg no hagi trobat encara els ossos de l'unicorn. Segons Palacios, els últims unicorns es van extingir per culpa de la caça de l'home durant el cinquè o sisè mil·leni abans de Crist. El pare salesià li indica que a Lago Posadas hi podrà veure dues pintures d'aquest cavall amb una banya al front. Quan Chatwin hi va li passa el mateix que amb el brontosaure de Charlie Milward, però no per això perd la il·lusió de continuar escrivint: A la Patagònia encara contagia el lector d'entusiasme i li desperta l'esperit aventurer.
