TV3 renuncia a prohibir les blasfèmies
El cap d’assessorament lingüístic ordena excloure aquest vocabulari i cinc dies després es fa enrere
BarcelonaEn qüestió de cinc dies, TV3 va prohibir les blasfèmies i les ha tornat a acceptar. Els traductors i lingüistes que presten els seus serveis als estudis de doblatge que treballen per a la televisió pública van rebre divendres de la setmana passada un correu electrònic en el qual se’ls informava que, des d’aquell moment, quedaven “excloses del doblatge, sense cap mena d’excepció, les expressions blasfemes” i posava com a exemple la paraula “hòstia”. Firmava el text el cap del departament d’assessorament lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Josep Cornudella, que assegurava que s’havia valorat “el detall, l’abast i la conveniència” de la instrucció. Però dimecres, només cinc dies després d’aquest primer correu, Cornudella n’enviava un altre que anul·lava “a tots els efectes” la comunicació anterior.
“Després d’una sèrie d’estudis al llarg dels últims mesos sobre l’ús de les paraules malsonants en doblatges, vam arribar a la conclusió, comparant originals i traduccions, que se’n fa un abús, concretament de les blasfèmies. D’aquí neix la instrucció”, explica Cornudella a l’ARA. Segons ell, a més, l’ús de vocabulari groller és un motiu de queixa recurrent per part d’alguns espectadors al servei d’atenció a l’audiència. “No és una decisió a la lleugera”, argumenta Cornudella, que assumeix plenament la iniciativa tant de l’ordre com de la seva retirada: “La responsabilitat és estrictament meva. La decisió surt i torna a entrar des del departament d’assessorament lingüístic”, subratlla.
El cap del departament reconeix que la instrucció d’excloure les blasfèmies va generar “una reacció molt forta de rebuig” entre els traductors i lingüistes afectats. “No ho van veure clar i ho han expressat”, explica, tot i que considera “desproporcionada” l’allau de queixes que li han arribat. “Vist això, es retira la instrucció”, afegeix.
Adequació al registre
El principal motiu de queixa dels traductors -més enllà que no se’ls hagués escoltat abans de prendre la decisió- era que l’obligació d’evitar les blasfèmies independentment del context els podia portar a trair l’esperit de la pel·lícula o sèrie original. “Si no volen expressions blasfemes, el que han de fer és no comprar pel·lícules que en continguin”, es queixava, en declaracions a aquest diari, una de les traductores afectades. I posava aquest exemple, citant la reflexió d’una companya: “Si, per exemple, prohibissin utilitzar paraules relacionades amb peixos, el que haurien de fer és deixar d’emetre documentals sobre peixos”. “Si emets una pel·lícula violenta, per força has de fer servir llenguatge violent, perquè, si no, és censura, i a nosaltres no ens toca censurar, sinó traslladar al públic el mateix efecte de la versió original”, continua.
En aquest punt, Cornudella els dóna la raó. “Si TV3 compra una determinada pel·lícula, sap positivament el llenguatge que té i no es tracta de suavitzar-lo. Els traductors i lingüistes en cap cas són censors, i ningú ha demanat que es converteixin en la censura de TV3”. I insisteix: “No hi ha cap traductor ni lingüista que manipuli un diàleg o les versions originals. No volem que els estudis de doblatge manipulin!”
Ara, doncs, la situació és la mateixa que fins fa una setmana: no existeix cap regulació específica sobre l’ús de blasfèmies més enllà del que marca el llibre d’estil de la CCMA, que, com recorda Cornudella, fa referència “als assumptes de sensibilitat de la gent” i al fet que “les traduccions han de respectar la màxima fidelitat a l’original”.
Amb tot, el cap d’assessorament lingüístic confia que la polèmica d’aquests dies hagi servit com a toc d’alerta als traductors, per fer-los veure que “hi ha contextos en què hòstia no és l’equivalent, sinó només una opció més”. “Vull que es trenquin les banyes per escollir, de totes les opcions que tenen, la que quedi més clavada”, diu. Cornudella remarca que “el fet de calibrar la profunditat d’una paraula malsonant dita per un personatge és una percepció subjectiva del traductor”, i que “a un li pot semblar molt bèstia dir mecagon Déu i a un altre, no”.
L’ordre anul·lada es referia únicament al llenguatge de les traduccions però no al de produccions pròpies o coproduccions de TV3, ja que en aquests casos no s’havia detectat l’abús de paraules malsonants que va motivar la instrucció.
