Publicitat
Publicitat

CRÍTICA PREMSA

La dieta informativa

Aquest és el títol ( The information diet ) d'un llibre que recomana Montse Doval, una professora de periodisme. Tracta de l'abundància d'informació i del risc que la incapacitat de governar-la ens dugui a tancar-nos en la bombolla de les nostres conviccions en lloc d'intervenir en aquest espai obert d'intercanvi d'idees. Altres llibres recents toquen el tema: The filter bubble, d'Eli Pariser; Superficials , de Nicholas Carr, i Contra el rebaño digital , de Jaron Lanier.

Tots analitzen com la tecnologia ha canviat la nostra relació amb la realitat. Johnson, un conegut activista social, defensa la necessitat d'esforç personal per informar-se millor com un deure ètic amb un mateix i amb la societat. L'esvera comprovar que a la gent no ens importa tant la informació com refermar les nostres conviccions. Això frustra el debat polític i social: cadascú està convençut que l'altre no diu la veritat i que ho fa amb mala intenció o amb un propòsit amagat. Acabem insultant-nos, girant-nos l'esquena. No sumem.

Els mitjans de comunicació no són aliens a aquest estat de coses. La manca de competència professional es disfressa amb una fàcil polarització política i la fabricació d'universos paral·lels. "Les empreses de comunicació -diu Johnson- han après que el reforç de les conviccions es ven molt millor que la informació. Qui vol sentir la veritat? No és millor que et donin la raó?" En una època tan abundant, en què el problema és triar la informació, és molt fàcil perdre's la veritat en favor de l'autoafirmació. La tasca dels mitjans és, doncs, decisiva. ¿Seran els mèdia tradicionals manegats per periodistes tradicionals els que acompliran aquesta tasca? ¿O seran els nous mitjans, carregats de gent que potser fan de periodistes amb l'únic bagatge de la seva ètica ciutadana? La resposta la tenen, sobretot, els mèdia tradicionals.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT