Publicitat
Publicitat

Un tast de català

Esfondrats per un ample consens

Trobo al Google 4.250 amples consensos i 79 anchos consensos . Sembla, doncs, que ni ample equival ben bé a ancho ni ampli a amplio .

I això és el que es desprèn d'alguns diccionaris.

També és clar, però, que en general el sentit fi gurat i subjectiu el té ampli (per això sovint va davant del nom) i el més físic i objectiu el té ample . Però una malaltissa por de fer-ho igual que el castellà fa que en l'últim moment alguns canviïn la i per la e convençuts que ai xí queda més genuí i més correcte.

I això quin mal fa?, em direu. No és bo marcar perfil? No ho és, dic jo, si el preu és empobrir la llengua. Dir sempre ample per als dos sentits és un pèssim negoci. És un exemple més d'aquesta funesta tendència a dir amb una sola paraula el que dèiem amb dues o tres perquè soni més català, encara que pel camí perdem un munt de matisos. És la mateixa tendència que està convertint en adients tots els adequats , en caires tots els caràcters i en ru nes totes les ruïnes .

Llegeixo en la novel·la d'un jove autor que un home s'esfondra a la cadira. Es podia enfonsar o ensorrar , però un jove autor català, per ser literari, no pot escriure com parla, i es decanta per esfondrar , que fa més patxoca.

Què tenen de castellans enfonsar i ensorrar ? No res, però sonen massa normals, i al final -aquest és el drama- associem bon català a estrany i exòtic. Com més esfondrem, més avancem en la desnormalització lingüística.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT