Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

Fluid, circuit i tuit

L'actual normativa estableix que a "Té un anglès fluid" i "La conversa ha fluït" les paraules fluid i fluït s'escriguin i es pronunciïn de manera diferent. El mateix passa, en teoria, amb circuït i circuit en la següent frase: "Ha circuït el circuit".

Un dels trets fonètics que oposa el català al castellà més difícils de percebre es pot enunciar així: quan, en certs contextos, dues vocals dèbils ( i , u ) formen diftong, el diftong català és decreixent (la vocal va davant) i el castellà creixent (la vocal va darrere).

A ciudad la pronúncia és [ju], és a dir, la vocal (que dura més) és la u . A ciutat , en canvi, la pronúncia és [iw] i la vocal és la i . El mateix passa a buitre [wi] i buit [uj]. Tot i ser una diferència molt petita, per a una orella fina, una de les coses que delata que som catalans és que diem ciudad i buitre amb diftongs decreixents.

Per la mateixa raó fluid i circuit , en teoria, no s'haurien de pronunciar amb el diftong creixent de fluido i circuito sinó amb el decreixent de cuit o buit , mentre que a fluït i circuït (participis dels verbs fluir i circuir ) la u i la i són vocals de síl·labes diferents, tal com marca la dièresi.

Temo, però, que la pronúncia normativa de fluid i circuit és avui força insòlita i potser irrecuperable. I el fenomen també afecta -m'ho feia veure l'altre dia molt pertinentment Josep Ruaix- una paraula ara molt de moda, el tuit , que pronunciem amb un clar diftong creixent que calca l'anglès tweet . Dilluns continuem.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT