Publicitat

John Talabot: "No m'agrada la meva cara"

És el músic del moment. Té el nom de l'escola on va anar i sense saber música ha parit el disc més celebrat de l'any: Fin. Un primer disc, i un èxit rotund: aquí i arreu del món. House, pop, ambient i electrònica. Fa música amb sintetitzadors i micròfons: melodies profundes i sòlides. Tímid, obsessiu i gens fotogènic: no li agraden les fotos i no accepta fer-se'n. O l'entrevista o la foto. Aquest és el tracte.

El tracte és simple: hi ha entrevista si no fem foto. Insubornable. Sense espai per a la negociació: ho compres o ho deixes. Aquestes són les normes del seu joc. Primer ho declino, després ho accepto: pel que fa a la música, ell és l'home de l'any. ¿Té un punt d'estrella aquesta actitud? Em sap greu perquè a vegades semblo un autèntic subnormal, però en realitat és la defensa d'un projecte artístic. ¿Què tens amb les fotos? Veure la meva cara a la portada d'un diari em fa sentir indefens. ¿No t'agrada la teva cara? No gaire: no em sento còmode a les fotos. ¿Pura estètica? Sí. Per mi és un tràngol haver de fer 20 fotos i que no me n'agradi cap. ¿Fins i tot res és millor que la teva cara? Sí. En aquest cas, sí.

RITMES I OBSESSIONS. Lletra clara i tracte agradable. L'Oriol que s'amaga darrere l'àlies de John Talabot és educat. Més tímid que divo i encara en estat de xoc per la repercussió que ha tingut el seu primer disc. T'has apropiat del nom de l'escola on vas estudiar: John Talabot. ¿Homenatge o ironia? Li tinc molt carinyo a la meva escola. ¿Tan bé t'ho passaves? Sí: era una aventura cada dia. Pausa. Anys després, se li ha disparat una carrera insòlita: amb el seu primer disc ha tocat el cel. ¿Què té aquest disc que ha tingut tant d'èxit? He fet un àlbum que la gent pot escoltar: aquest és el secret. ¿Tan difícil és parir un àlbum de música electrònica que es pugui escoltar? Jo volia fer un disc que no molestés. Ha estat una feina molt visceral i bastant malaltissa: durant 8 mesos l'àlbum ha estat la meva obsessió. ¿Content amb el resultat? Ara més. Li vaig agafar molta mania durant un temps. Per què? Pel camí vaig perdre amics i gairebé un parella. La vas poder salvar? No.

CREATIVITAT I IGNORÀNCIA. Melodies profundes i pensades; sòlides i ben estructurades. Un disc rodó que porta la música a un altre nivell. I tot sense haver fet una sola classe de música. ¿No s'ha d'estudiar música per fer el que fas? Jo no en tinc ni idea de música. Vaig intentar estudiar-ne però no va funcionar: no tinc talent per tocar ni tampoc vull ser un virtuós del piano. ¿No saber música juga a favor o en contra teva? Saber música et pot convertir en esclau del que saps: quan no en tens ni idea és quan pots transgredir. ¿La ignorància és més creativa? Com que no tens coneixements no tens la sensació que trencar les normes sigui un sacrilegi. L'Oriol va haver de triar entre saber música o fer-ne. ¿Amb tot tens tanta cara? No. Sóc bastant pardillo : sempre que un taxista m'intenta cobrar més del compte em costa dir-li que m'està estafant.

CRÈDITS I EMOCIONS. La seva és la història d'un nano de Sarrià que comença a fer música electrònica sense saber-ne i triomfa: èxit inesperat. ¿Ets de bona família? No. A la meva mare, portar-me a l'escola li va costar força. I per anar a la universitat va haver de demanar un crèdit ¿Li agrada la teva música? Crec que no ho sabré mai: hi ha massa implicacions emocionals. L'entén? A vegades em diu: ¿Això no és tota l'estona el mateix? Sí, dic. Aquesta és la intenció. I ella replica: I per què no ensenyes la cara, tan guapo que ets? Riure, pausa i última pregunta. ¿És la primera persona que escolta els teus discos? No. Però va venir a l'últim Sónar i em va dir: No sabia que també cantaves! I tu, com et sens cantant? Em costa: no m'agrada la meva veu. ¿Amb què et quedes, amb la veu o amb la cara? Potser amb la veu: la veu la pots modular; la cara, no.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

El + recomanat

PUBLICITAT