Nous lideratges per a una nova societat
S'ha produït un fenomen inesperat que pot haver sorprès molta gent: han començat a sorgir dones que lideren moviments socials amb empenta i criteri. Des d'institucions consolidades fins a plataformes de nova creació, empenyent la resposta reivindicativa a situacions injustes o el procés sobiranista, les dones nodreixen una bona part d'aquests moviments i, en molts casos, els lideren. Muriel Casals, presidenta d'Òmnium; Àngels Guiteras, presidenta de la Taula del Tercer Sector; Ada Colau, portaveu de la PAH; Teresa Forcades, impulsora d'un procés constituent a Catalunya; Itziar González, membre de la Crida a la Desobediència Civil pels Drets Ciutadans; Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana; Lucía Caram, impulsora del projecte Mosaic de salut mental i de la Fundació Rosa Oriol, per dir només algunes de les més conegudes.
Observant aquest panorama, sorgeixen algunes preguntes. Com és que s'han fet tan visibles? Si segons el Monitoratge Global de Mitjans (2010), la presència de les dones als mitjans de comunicació és del 28%, què les fa interessants per als mitjans? I encara altres interrogants: tenen alguna cosa en comú? Per què apareixen ara? Què aporta de nou el seu lideratge?
És cert que cap d'elles acaba d'arribar, totes tenen una llarga trajectòria en la lluita pels drets civils, per la justícia social i per la democràcia. Amb algunes peculiaritats: Muriel Casals i Itziar González han tingut càrrecs polítics i Lucía Caram i Teresa Forcades pertanyen a ordes religioses. Un altre element en comú és que totes tenen formació acadèmica -provenen de diverses disciplines: filosofia, econòmiques, comunicació, psicologia, arquitectura, medicina i teologia- i comparteixen una facilitat per la comunicació: algunes actuant com a portaveus, com Ada Colau o Teresa Forcades, d'altres, com Carme Forcadell, des del coneixement com a llicenciada en comunicació, col·laborant habitualment en mitjans escrits, o la monja dominica Lucía Caram, que dirigeix i realitza un programa de ràdio setmanal, Punt de trobada , a Ràdio 4. Si bé totes atenen els mitjans sense problemes, Itziar González i Muriel Casals intervenen de manera regular en tertúlies radiofòniques o de televisió. I una altra dada és que gairebé totes han publicat un llibre o més.
La societat travessa una situació de tal complexitat que obliga a buscar alternatives i respostes més enllà de les vies i solucions que la política, l'economia i les institucions existents poden oferir. I aquí sorgeixen aquestes dones amb una nova mirada, més empàtica cap a les persones i menys imbricada en els poders tradicionals, amb ductilitat i talent per cercar alternatives, i amb l'atreviment per dir allò que no s'ha de dir, a ser políticament incorrectes si cal, i a articular les preocupacions que interessen a la gent, que usen la intel·ligència emocional (o el que abans se'n deia intuïció femenina ) i no demostren cap interès ni pel poder ni pels diners. O sigui, que resulten creïbles i el seu discurs arriba fresc i estimulant a la població. D'altra banda, els fracassos reiterats de la política i de l'economia per treure de l'atzucac el gran nombre de persones que estan en situació crítica ha anat reunint una massa crítica que està desitjosa de sentir altres veus, menys contaminades, que aportin vies de sortida, comprensió i també consol.
Aquesta fornada de dones que emprenen un lideratge de consens, no autoritari ni jeràrquic, i posen en circulació altres maneres d'entendre la intervenció social i la democràcia són hereves d'aquelles altres dones de la Transició a qui van anomenar "filles del rock and roll". Eren dones que van lluitar per canviar les lleis masclistes i injustes del franquisme, que van entrar al mercat de treball i a les universitats i que van demostrar amb el seu exemple que hi havia molta llibertat disponible. Les noves líders treballen per eixamplar els límits d'aquesta llibertat i per incorporar valors que tradicionalment s'han considerat femenins, com el respecte i l'atenció cap a les persones, el valor de la cura per tothom, però sobretot cap als més febles, i la preservació de la vida i el dret dels pobles. I aquest lideratge l'exerceixen a partir del valor de la paraula (que tant ha costat d'aconseguir a les dones), identificant i assenyalant les situacions conflictives, afrontant nous reptes i estimulant el canvi en tots els àmbits socials, des de les institucions a l'empresa i el món financer fins a la política i els que la representen. Tant de bo se'n surtin! Ens en sortim!
