Com era imaginable, l’oposició a les prospeccions petrolíferes en aigües d’Eivissa ha degenerat ràpidament en una escaramussa entre el PP i el PSOE. A nivell balear, els dos partits escenifiquen la seva posició contrària al projecte de la petroliera escocesa Cairn Energy (que, d’entrada, significa mig milió de canonades sòniques al fons marí illenc només per començar a comprovar si hi ha algun rastre d’or negre), però, alhora, els dos partits no fan altra cosa que tirar-se pel cap les culpes de la situació. Segons el PP, les prospeccions varen ser aprovades pel govern espanyol en època de Zapatero. Segons el PSOE, el mal ve dels temps d’Aznar. El president Bauzá, mentre inunda el seu compte de Twitter de penjaments contra els socialistes, representa la seva negativa a les prospeccions només perquè, l’endemà mateix, el ministre Soria el desqualifiqui dient que “Bauzá sap perfectament que les prospeccions no es poden frenar” i que en una conversa telefònica el president de les Balears li havia reconegut que no hi havia res a fer sobre aquest assumpte, atès que les prospeccions eren “conformes a la llei”. Una vegada més assistim, tant per part del PP com del PSOE illencs (que es comporten igual que els seus equivalents catalans), a una exhibició de submissió i de seguidisme als seus capitostos madrilenys que resulta encara més penosa quan s’intenta camuflar amb una gesticulació o altra.
No ens interessa saber si la culpa és del partit de Rajoy o bé del de Rubalcaba, dues andròmines (els partits i els seus líders) de les quals ja només sabem esperar-ne disgustos. El que ens interessa és que les prospeccions (i les eventuals extraccions que se’n puguin derivar) no es duguin a terme, perquè no cal ser un analista gaire sagaç per endevinar que representarien un cop definitiu al medi ambient de les Pitiüses i les Balears, i, en conseqüència, a la seva principal indústria, que, per si algú se n’ha oblidat, no és altra que el turisme. I és que, de moment i que se sàpiga, el turisme de plataformes petrolieres i de fons marins destrossats, amb aigües embrutides i centenars d’espècies destrossades, no és cap opció majoritària dins el mercat.
Deixarem de banda els articulistes espavilats que recorden que a Tarragona també hi ha indústria petroliera, sense que, segons ells, passi res de dolent: només recordarem que, a Tarragona, l’última cosa que han hagut de fer per atreure algun turista ha estat engolir-se un parc temàtic que ni tan sols du el nom de Tarragona, sinó el de Barcelona, i que sorgeix com a pla B o rèplica a l’esguerro de l’Eurovegas de Sheldon Adelson. Un panorama molt reconfortant, que alguns sembla que somien també per a les Balears. Sense que els dos partits majoritaris a les Illes, venuts i entregats des de sempre a les seves matrius madrilenyes, siguin capaços de fer-hi res. Al cap i a la fi, entre el PP i el PSOE les Illes només aporten vuit diputats al Congrés: força nul·la. Mai han fet res per reparar aquest greuge: ¿per a això volem autogovern?
