Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Que avorrits que són els escacs...

Amb l'emoció que fa al cas, segueixo les cròniques sobre la festa de San Fermín, que es veu que té lloc aquests dies (i aquestes nits) a la ciutat de Pamplona. Sense el talent de Hemingway (que salpebrava els llibres amb la paraula fiesta com ningú) procuraré explicar-los en què consisteix, per si de cas vostès no veuen la televisió espanyola. Es tracta de deixar anar uns quants braus pels carrers empedrats i estrets del casc antic de la vila esmentada on, prèviament, també s'hi han deixat anar uns quants mossos calçats amb espardenyes. (S'ha de dir que els mossos són voluntaris i, de vegades, guiris.)

El resultat és sempre pintoresc. Els braus, atiats pels mossos, corren. Els mossos, atiats pels braus, també corren. Els uns empaiten els altres i els altres empaiten els uns, de manera que és molt normal que de tant en tant hi hagi algun brau que trepitgi algun mosso i fins i tot el perfori. Cada any, doncs, el balanç és sanguinolent, i aquest no ha estat una excepció. Diu que els "Cebada Gago" (uns dels braus estrella de les jornades) han tunelat dos humans "al tram de Telefònica". Els dos humans ja són al complejo hospitalario i suposo que ara mateix els deuen estar apedaçant.

Per culpa de la crisi, els immigrants sense papers no podran ser atesos als hospitals. El govern d'Espanya va decidir que la feina bruta de dir "vostè sí que pot ser atès" o "vostè no" la farà el personal sanitari. Si uns pares sense papers arriben al complejo hospitalario amb un nadó amb diarrea potser el metge de torn l'haurà d'atendre d'estranquis o potser es veurà obligat a no fer-ho, perquè haurà d'atendre un dels energúmens que corren davant dels braus. Em sembla preciós que algú es vulgui dedicar a aquest esport (hi ha qui aixeca pedres). Però, fent servir el copyright d'en Casadellà, "no ho vull pagar".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT