D’aquí quinze dies es complirà un any de la mort del fotògraf Toni Catany, un dels artistes més rellevants que ha donat Mallorca (i, per tant, la cultura catalana) en els últims cinquanta anys. M’agradaria parlar més sovint amb orgull del meu poble, que també era el de Catany, però aquesta vegada hi ha motius per fer-ho: qualsevol persona que estimi l’art i la bellesa té una cita a Llucmajor des d’ahir fins al 29 de gener, que són les dates que delimiten els tres mesos durant els quals es podrà visitar la magnífica exposició pòstuma de Catany, Altars profans, al claustre renaixentista de Sant Bonaventura. Després d’haver estat exhibida a Brussel·les i a Barcelona, aquesta mostra ens posa al davant d’un artista excepcional en el punt més àlgid, madur i refinat de la seva capacitat creadora: trenta-dues fotografies, fetes entre el 2009 i el 2013, que combinen les natures mortes amb els altars profans que donen títol a l’exposició, i que a Catany, investigador incansable del seu art, li havien servit per aprofundir en noves tècniques (tiratges al carbó platí pal·ladi, amb resultats enlluernadors) i en les seves geografies més estimades: l’Índia, el Marroc, Veneçuela, i, per descomptat, Barcelona i Mallorca. I, en particular, el seu Llucmajor natal.
Al mes de juliol es va constituir la Fundació Toni Catany, que és l’entitat que, juntament amb l’Ajuntament de Llucmajor, ha organitzat tota una tardor d’actes entorn de l’artista al poble on va néixer i créixer, i del qual mai es va desvincular. Ben al contrari, Catany va morir sense poder veure realitzat el seu somni: un centre internacional de fotografia que acollís tot el seu llegat artístic, d’un valor incalculable, i que ell va decidir que tingués la seu a Llucmajor, malgrat les ofertes que tenia de ciutats com Barcelona, Madrid o París. Un seguit de torpeses polítiques i institucionals van fer impossible que aquest somni s’acomplís amb la deguda diligència, però la recentment creada Fundació (que compta amb patrons com el poeta Miquel Bezares, el dissenyador i marmessor Antoni Garau, la cantant Maria del Mar Bonet i l’estudiós Alain D’Hooghe) té com a principal objectiu dur a bon port aquest projecte, que no cal dir que seria un excel·lent pol de turisme cultural per a Mallorca i Llucmajor, capaç d’atreure visitants d’arreu del món.
De moment, la Fundació Toni Catany està fent unes admirables primeres passes (amb l’exposició Altars profans, però també amb el pregó d’Antoni Garau dedicat a l’artista, i aviat amb una conferència d’Alain D’Hooghe i la presentació d’un nou llibre de poemes de Miquel Bezares, Ocells obscurs de mi, dedicat també a Catany), i no dubtem que sabran continuar-les fins a la plena realització del projecte del Centre de Fotografia Internacional Toni Catany. L’artista i la seva obra (tots dos plens de generositat, humilitat, bellesa i grandesa) ho mereixen. I nosaltres no podem desaprofitar aquesta oportunitat de deixar-nos il·luminar pel seu llegat imprescindible. Gràcies, Toni Catany.
