Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

El llavaplats que més condeix

Una lectora sueca, nascuda a Estocolm i que ara viu a Girona, m'envia un correu en perfecte català en què demostra més preocupació per la nostra llengua que molts catalans de soca-rel.

La neguiteja que un conegut sabó de rentar plats s'anunciï a TV3 dient que "és el que més condeix". Crec que l'anunci fa molt que s'emet i no m'estranyaria que acumulés queixes.

Per desgràcia, el verb condir surt al nostre diccionari normatiu sense cap marca que en restringeixi l'ús. L'entrada condir remet a l'accepció 4.2. de retre, que diu literalment: "Donar de si. Aquest llegum ret molt quan és cuit".

El GDLC també recull condir, però avisa que és dialectal, cosa que també feia el DIEC1 amb un poètic i misteriós "en algunes contrades".

Però el DIEC2 es va carregar totes les marques dialectals. Potser el movia no discriminar cap dialecte però, en la pràctica, l'absència total d'informació fa possible una promiscuïtat que dóna patent de cors a la forma més paral·lela al castellà.

Tothom posaria el crit al cel si un detergent decidís anunciar-se per TV3 afirmant que "llava molt bé els calcetins", tot i que llavar i calcetí també surten al DIEC2 i remeten a rentar i mitjó sense cap indicació. Condir no em sembla que sigui un cas gaire diferent.

Són formes legítimes usades en el seu àmbit dialectal, però flagrant interferència en la publicitat de TV3. L'anunci del sabó líquid hauria de dir "el que allarga més" i el DIEC no hauria d'obviar la informació dialectal.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT