ELS LECTORS MÉS CULTES saben que ningú de vegades -per exemple a "Has vist ningú?"- vol dir algú, i que, potser per això, la normativa recomana reforçar-lo amb un no fins i tot quan ja té valor negatiu. I, per tant, prefereix "Ningú no ha vingut" a "Ningú ha vingut", que també és correcte i vol dir el mateix.
Però afegir de manera massa automàtica aquest no és traïdor. A "Ho ha fet sense que ningú no es queixi" el no nega el que ja negava el sense, de manera que stricto sensu la frase voldria dir que tothom es queixa, tot i que resulta massa envitricollada perquè algú hi entengui això.
Un error menys habitual, però tampoc insòlit, és l'ús de ningú per algú. El trobem en la següent frase d'un recent anunci de la Generalitat: "Ja no pot anar pel carrer sense que ningú l'aturi". Calia haver escrit "Ja no pot anar pel carrer sense que algú l'aturi", perquè el que passa és que sempre que va pel carrer hi ha algú que l'atura, de tan famosa com és.
"Sense que ningú l'aturi" vol dir que no hi ha ningú que l'aturi, tot i que en l'esmentada frase costi llegir-ho així perquè resulta absurd després del "Ja no pot anar pel carrer".
Què els pot haver dut a preferir, erròniament, ningú? Doncs, entre altres coses, la creença que era més català, més genuí, per analogia amb frases com "Has vist ningú?" o "Necessites res?", que alguns troben més genuïnes que "Has vist algú?" o "Necessites alguna cosa?"
Com en altres casos, s'identifica més genuí amb més diferent del castellà, una equació que no sempre és certa i que, de vegades, fa que el que escriu s'aventuri a utilitzar formes que no domina ni comprèn prou bé.
