Les primàries del PSOE, a foc lent

MadridEl futur candidat socialista a la presidència espanyola es triarà en unes eleccions primàries a la francesa. Ni els òrgans del partit ni tampoc els afiliats tindran la paella pel mànec, sinó que tots els simpatitzants del PSOE podran triar el cap de cartell que opti a ser el nou inquilí de la Moncloa. Això sí, el reglament s'està coent a foc lent. A la seu del carrer Ferraz encara no tenen la recepta escrita.

La qüestió és quan se celebraran les primàries i quins seran els requisits per poder inscriure's en la cursa cap al número u de la candidatura del PSOE per a les pròximes eleccions generals. La lletra petita queda per a debats posteriors. El PSOE ha donat llum verda al quart document que ha de configurar l'ideari socialista renovat que s'ha de ratificar a la Conferència política d'octubre. Ahir tocava repensar l'estructura interna del PSOE. Alfredo Pérez Rubalcaba, conscient que se li acosta el temps de descompte al capdavant del PSOE, va dir als seus que la reforma interna "s'ha de fer de pressa però de manera meditada".

No va donar-ne més detalls, simplement va treure ferro a aquesta qüestió, donant per fet que no hi havia res de nou sobre les primàries obertes perquè ja es van aprovar al congrés socialista en què va derrotar Carme Chacón en el seu pols pel lideratge del partit.

Les paraules del secretari general del PSOE no eren casuals. Cada dia se sent més pressionat per l'entorn i més sol. El polític madrileny va agafar les regnes del partit amb la missió de deixar-lo a punt per poder recuperar el poder de mans del PP, però la impaciència a les files socialistes no para de créixer i es multiplica el ressò de les veus que reclamen posar data a les primàries.

Rubalcaba vol marcar la pauta de la mà del seu fidel ideòleg Ramón Jáuregui, i és que, més enllà del seu altre gran suport, Elena Valenciano, no té gaires adeptes més. La considerada vella guàrdia que li feia costat no entén que s'hagi compromès a fer primàries i molt menys que s'avingui a ampliar-les a tota la societat, després de l'experiència de la pugna entre Josep Borrell i Joaquín Almunia als anys noranta, en què els històrics del PSOE es pensaven que tenien el procés controlat i van veure com el candidat català s'acabava enduent la victòria.

A l'altra banda del quadrilàter hi ha els que l'acusen de voler controlar l'aparell del partit i no atrevir-se a obrir les finestres perquè entrin aires nous de la mà de les noves tecnologies, instaurant més mecanismes per perfeccionar la democràcia interna o, com a mínim, possibilitar que sigui més assembleària, d'acord amb les reivindicacions procedents del 15-M.

Primàries restrictives

El document analitzat ahir pels socialistes en la trobada protagonitzada per Pérez Rubalcaba a Oviedo estableix que les primàries obertes a la francesa només seran per triar el candidat a la Moncloa. L'elecció de candidat per als comicis autonòmics i locals estarà en mans dels afiliats. No han tingut així en compte l'aposta del PSC, que ja ha estipulat que a Catalunya es convocaran unes primàries obertes.

Ara el debat públic gira al voltant de si les primàries -el reglament de les quals el fixarà el comitè federal del PSOE- seran a una o dues voltes i si el plec de condicions serà molt restrictiu. De portes endins, però, es rumia com idear-ho tot perquè aquest gest d'obertura a la participació no s'acabi convertint en un revés per al PSOE. Pot esdevenir un fracàs si no és un èxit de participació, si el cost econòmic és massa elevat o fins i tot si la campanya és utilitzada pels altres com a factor de divisió. El que més preocupa és que acabi guanyant una persona amb bona imatge externa però incapaç de governar el partit.

El president asturià, Javier Fernández, ho va descriure ahir molt bé en dibuixar amb pinzellades iròniques el candidat ideal. A més de "ser jove, amb una rialla captivadora, amb intel·ligència", convindria a parer seu que "fos algú sòlid amb un projecte treballat, algú amb fons, que no es posi nerviós, que no doni batzegades i no pensi en ocurrències".

L'altra gran incògnita és si hi haurà bicefàlia amb la secretaria general. És a dir, si Rubalcaba podrà seguir teoritzant sobre les primàries més enllà de la conferència política d'octubre i si arribarà a les eleccions europees sent el líder.