BARCELONAAgrupar illes per acabar amb el greuge d'espai que pateix el vianant respecte als vehicles a la ciutat. I, de retruc, millorar la qualitat de l'aire. És el repte que es marca el projecte desuperilles que l'Ajuntament de Barcelona té sobre la taula. Una reorganització per restringir el trànsit en determinats carrers -que es passaran a considerar d'ús intern per a veïns- i fer-lo circular pel perímetre. Així es muntaria una mena de quadrícula, que seguiria el mateix esquema amb què s'està dibuixant la nova xarxa de bus ràpid. Aquest sistema ja s'ha començat a aplicar al barri de Gràcia i, en el plenari del novembre, el consistori va acceptar una proposició d'ICV-EUiA per estudiar com es podria estendre.
De moment, el compromís és fer-ne un mínim de quatre en tres anys, però l'equip que encapçala l'alcalde, Xavier Trias, encara no ha avançat on es faran, tot i la insistència del president del grup municipal ecosocialista, Ricard Gomà, per aplicar a l'Eixample la nova quadrícula.
"La idea és acostar-nos més al model que va pensar Cerdà", explica el professor d'urbanisme de la UPC Francesc Magrinyà, que defensa que la voluntat de l'ideòleg de l'Eixample era que hi haguessin 40 metres quadrats d'espai per a cada ciutadà. Un somni que actualment Barcelona no compleix en cap cas. Magrinyà, que forma part del grup Recreant Cruïlles i que avui participarà en les jornades que organitza ICV-EUiA per avançar en l'organització en superilles, defensa que un punt idoni per portar aquesta nova concepció de l'espai urbà és la coneguda com a illa Germanetes, a la confluència de Borrell i Consell de Cent. Dos dels carrers que, segons Magrinyà, no seria difícil convertir en espais de trànsit restringit.
De fet, aquest expert en urbanisme dibuixa un pas previ a les superilles: les cruïlles-plaça. Assegura que la ciutat ja ha fet un pas important, que ha estat la recuperació dels interiors de les illes de cases de l'Eixample. I que ara, per donar més espai al vianant, caldria establir una divisió entre els carrers útils "per passar-hi" i els que s'han de pensar "per estar-s'hi".
Recuperar encreuaments
Això permetria, apunta, dissenyar una sèrie d'eixos cívics, que s'entrecreuarien entre ells. I, a partir d'aquí, "el gran guany", segons Magrinyà, seria recuperar com a places els espais que donen forma als encreuaments. És a dir, aprofitar la confluència de dos eixos cívics per muntar-hi una plaça. D'aquest esquema d'eixos, en sortiria el dibuix de superilles.
Tenint en compte els carrers que, segons Magrinyà, podrien considerar-se eixos cívics -a la llista hi ha vies com Pau Claris, Bruc, Còrsega i Mallorca-, el professor proposa que les quatre superilles compromeses es dissenyin al voltant de la de Germanetes. Cadascuna sumaria quatre illes de les actuals. Dues es dibuixarien entre Diputació i Aragó, i dues més entre Mallorca i Rosselló. De moment, però, el projecte es mou en l'àmbit de les idees, a l'espera que l'equip de govern concreti on el començarà a aplicar.
