Buit legal en el disseny dels menús escolars

Barcelona.Els centres educatius no han de seguir cap mena de normativa a l'hora de dissenyar els menús escolars, tot i que tenen al seu abast un seguit de recomanacions de la Generalitat. Els responsables de confeccionar-los són els que gestionen els menjadors escolars, cosa que varia segons el centre. "No hi ha un sistema centralitzat en la programació dels menús, però el nen que es queda al menjador s'alimenta correctament", deixa clar el president de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC), Àlex Castillo. En la majoria de centres, les AMPA i els consells escolars acostumen a ser els responsables dels menjadors, tot i que n'hi ha que els porten els ajuntaments.

Tenen alguna eina?

El programa de revisió de menús avalua si són correctes

Tot i el buit legal, els gestors de menjadors tenen al seu abast des del 2006 el programa de revisió de menús escolars (PReME), creat gràcies a un conveni entre els departaments de Salut i Ensenyament de la Generalitat. El programa té com a objectiu oferir als centres educatius, tant públics com concertats de primària i secundària, un informe d'avaluació dels menús amb la finalitat de "millorar la qualitat de l'oferta". Aquest estudi l'elabora un equip de dietistes-nutricionistes i sempre l'ha de sol·licitar l'ens gestor del menjador.

Tres mesos després que s'hagi enviat l'informe amb suggeriments, la Generalitat demana als sol·licitants la nova programació per valorar les millores introduïdes. Els principals aspectes que s'avaluen es basen en la guia L'alimentació saludable en l'etapa escolar , que van elaborar els departaments d'Ensenyament i Salut l'any 2005, actualitzada l'any passat, en què es tenen en compte aspectes com la qualitat de les racions, l'ús d'oli d'oliva i la reducció del menjar precuinat. Alhora també es té en compte el Document de consens sobre l'alimentació en centres educatius, de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició. Entre el maig del 2006 i el juny del 2012 el programa de la Generalitat ha avaluat 2.071 programacions de menús, que aglutinen 273.846 alumnes que utilitzen el servei de menjador.

Hi ha controls sanitaris?

Es duen a terme inspeccions periòdiques a les cuines

En el marc dels programes de control dels establiments alimentaris, els inspectors territorials s'encarreguen de verificar que les cuines de les escoles compleixen els requisits sanitaris que estableix la normativa per preservar la salut dels usuaris. Les actuacions de control són contínues i, segons l'Agència de Salut Pública de Catalunya, es planifiquen segons els possibles factors de risc. En les inspeccions es comproven tant les instal·lacions i els equips com els processos d'elaboració, de manipulació, de conservació i també que el servei als alumnes es fa en unes condicions higièniques correctes i amb les màximes garanties per protegir la seva salut.

Cuina o càtering?

La meitat de les escoles tenen cuina, i la resta, servei de càtering

Tot i que la FAPAC defensa que l'alimentació dels nens que es queden al menjador escolar és bona, l'entitat sempre s'ha mostrat favorable que les escoles tinguin la seva pròpia cuina en lloc de recórrer al servei de càtering. "La qualitat del menjar és molt elevada quan es cuina a l'escola perquè són plats acabats de fer", assegura el president de la FAPAC, Àlex Castillo. Tot i així, hi ha centres als quals, per infraestructura -com les escoles en barracons-, els és impossible tenir cuina pròpia. Segons la FAPAC, aproximament la meitat dels centres educatius tenen cuina i els altres contracten un servei de càtering.

Càterings equilibrats?

Les empreses tenen dietistes que elaboren els menús

Pràcticament tots els càterings que elaboren menús escolars tenen els seus propis dietistes o subcontracten una empresa especialitzada del sector perquè els doni les directrius que han de seguir en la confecció d'un menú. Aquest últim punt és el cas de l'empresa S. Servicios y Colectividades de Barcelona, que cada dia serveix 25.000 àpats, dels quals la meitat són per a centres escolars. "Cada mes s'informa les famílies dels valors nutricionals de cada àpat i, fins i tot, es fa als pares una proposta de sopar complementària al dinar a l'escola", explica el gerent, Josep Maria Vidal. El servei de càtering té en compte totes les particularitats dels alumnes que es queden al menjador, i per això elaboren, si cal, menús per a celíacs o per a nens de religió musulmana.

Són suficients les beques?

El problema és que ha crescut la demanda però es manté l'oferta

Segons la FAPAC, el nombre de beques menjador és el mateix que fa un any, el problema és que els nens amb risc de patir exclusió social han augmentat. La solució és, segons Àlex Castillo, elaborar un pla de política global d'infància on hi siguin, a part de la Generalitat, les administracions locals i també les entitats socials.

Què val un menú?

Alguns centres escolars superen els preus fixats pel Govern

Segons un decret de la Generalitat, el preu dels àpats de menjador per als nens que es queden a dinar cada dia ha de ser d'un màxim de 6,20 euros, mentre que per als que s'hi queden de manera esporàdica pot arribar als 6,80 euros. Per no sobrepassar aquesta xifra, moltes escoles han optat per reduir el nombre de monitors de menjadors. Tot i així, hi ha un percentatge petit de centres -menys d'un 10% dels 1.500 que tenen menjador- que no segueix la normativa. Segons la FAPAC, argumenten, entre altres motius, que així poden servir menjar de més qualitat.