Curen un nadó amb VIH als EUA

Atlanta.Un grup de metges nord-americans han anunciat que han aconseguit curar per primera vegada un nadó amb VIH, en una recerca encara inicial que podria canviar els tractaments que reben els nadons infectats i reduir dràsticament el nombre de nens que viuen amb el virus de la sida.

La nena, nascuda el 2010 en el Mississipí rural, va ser tractada amb fàrmacs antiretrovirals només 30 hores després de néixer, cosa que no és habitual. Si això es demostra efectiu en altres nadons, es recomanaria globalment. El nadó, que ara té dos anys i mig, va estar un any sota tractament. Un any després no se li han trobat signes d'infecció del virus, segons va assenyalar Deborah Persaud, investigadora de la Universitat Johns Hopkins, a Baltimore (Maryland), i principal autora de l'estudi que documenta aquest cas.

Si la comunitat mèdica valida l'estudi, la nena de Mississipí seria el segon cas ben documentat d'una cura de VIH al món. El primer és el que es coneix com el pacient de Berlín , Timothy Brown, que suposadament es va curar després de rebre el 2007 un trasplantament de medul·la òssia d'un donant genèticament resistent a la infecció amb VIH. "Pels pediatres, aquest pot ser el nostre Timothy Brown", ha dit Persaud, que va presentar ahir l'estudi en un congrés mèdic a Atlanta (Geòrgia) -al qual assisteixen també els metges catalans Josep Maria Gatell i Bonaventura Clotet- però que encara no s'ha publicat en cap revista científica.

Alguns experts encara tenen dubtes sobre el cas davant la falta de proves que el nadó estigués realment infectat, cosa que Persaud descarta perquè assegura que es van fer cinc proves que van donar positiu durant el primer mes de vida de la nena.

Naixement prematur

La mare de la nena va donar a llum prematurament, sense haver visitat cap metge durant l'embaràs i sense saber que estava infectada. Quan els metges van comprovar que ho estava, van traslladar el nadó al centre mèdic de la Universitat de Mississipí, on va arribar amb unes 30 hores de vida. Les primeres anàlisis que li van fer van revelar un nivell de virus d'unes 20.000 còpies per mil·lilitre, que es considera baix per a un nadó, però el fet que donés positiu fa pensar que la infecció es va produir al ventre de la mare i no durant el part, segons la pediatra Hannah Gay, que va tractar la nena. En lloc de seguir el costum mèdic d'administrar al pacient un o dos medicaments com a mesura profilàctica, Gay va fer servir immediatament un règim de tres medicaments, cosa que va provocar que els nivells de virus disminuïssin ràpidament. Quan la nena tenia un mes, els nivells del virus ja eren indetectables, i va seguir així fins que va fer els 18 mesos, quan la mare va deixar de portar la nena a l'hospital i de medicar-la. Quan cinc mesos després mare i filla van tornar, Gay esperava trobar-se amb una elevada càrrega viral. "Però per a sorpresa meva, totes les proves van ser negatives", va afirmar.

Gay va contactar llavors amb Persaud i altres investigadors que feien un estudi clínic sobre el tema. Van fer una bateria de proves i van trobar diminutes mostres de material genètic viral, però cap virus latent o capaç de replicar-se. Una de les hipòtesis és que la medicació va matar el virus abans que pogués establir una reserva amagada en el nadó. Una de les raons per les quals ara les persones infectades no es poden curar és que el virus s'amaga en un estat latent fora de l'abast dels fàrmacs existents. Quan s'atura la medicació, el virus pot emergir del seu amagatall. En el món occidental, la transmissió vertical -de mares a fills- és rara, ja que les mares infectades reben habitualment tractament durant l'embaràs. En canvi, les dones en països en vies de desenvolupament tenen menys possibilitats de ser tractades, i a l'Àfrica als nadons nascuts de mares infectades sovint no se'ls fa proves fins passades sis setmanes de vida.