Núria Escalona: "El futur que apareixia al cinema l'hem anat fent real"

A l'era digital, d'internet i les xarxes socials seguim parlant, escoltant i dialogant però de manera molt diferent de com ho hem fet sempre. Núria Escalona ho analitza amb detall en el seu llibre Digitalk (Editorial UOC).

Com ha canviat la comunicació des de l'inici d'internet fins avui?

El que hem viscut és un canvi de paradigma. Partíem del paradigma de Shannon i Weber, que assegurava que la comunicació era unidireccional. Per exemple, quan parlàvem de mitjans o d'empreses només els que tenien molt poder econòmic podien dirigir els seus missatges a l'audiència, que no tenia capacitat de resposta. Ara hem passat a la bidireccionalitat: això vol dir que una persona pot llançar un missatge que arribi tan lluny com el d'una marca.

Tot això, sumat a canvis tecnològics, ha afectat les nostres rutines.

Sí, el que estem vivint no és un canvi només comunicatiu, és un canvi tecnològic i social, ha canviat totes les nostres rutines. Fa 15 anys nosaltres no portàvem un mòbil a la butxaca, no estàvem hiperconnectats. Ara tot passa al moment i ens hem acostumat a tenir respostes immediates per a tot. Això ens ha canviat, abans podíem esperar per les coses, ara ja no.

Estem massa connectats?

Depèn de cada persona. Jo crec que hem de tenir clar que el telèfon està al nostre servei, no al revés. Si no ho fem ens pot saturar i absorbir massa. I això pot crear fins i tot una addició malaltissa. Per tant, hem d'aprendre a fer servir aquesta tecnologia, de la qual no tenim cap coneixement previ. Ens hem d'educar i ho estem fent amb assaig-error. Els infants saben utilitzar la tecnologia perfectament però no saben si ho fan bé o malament. Per això els hem d'educar. La Comissió Europea ja va en aquesta línia i aquí a Catalunya la consellera Rigau ja està pensant a fer el currículum acadèmic vinculat a les competències digitals. No només s'aprendrà a fer servir l'eina d'internet sinó que durant tot l'ESO s'aniran introduint coneixements per fer-ho servir bé, com per exemple la reputació digital, que és un aspecte molt important.

Però com podem controlar tot el que hi ha de nosaltres a la xarxa?

Controlar-ho al 100% és impossible i cal tenir en compte que el que penges no es pot esborrar. Només es podria amb un procediment legal, i és llarg i complicat. La identitat digital es construeix cada dia i hem de tenir molt clar què pengem, què volem compartir. Si volem que la nostra imatge sigui professional, doncs només parlem d'això.

Per tant, no ens hem de preocupar de la nostra hipervisibilitat a la xarxa?

Estem anant cap a això. Ens hi haurem d'anar a acostumant.

Per controlar la nostra imatge a la xarxa és important conèixer la netiqueta. Què és exactament?

És la manera com hem de comportar-nos online. Es la combinació de dues paraules: network i etiquette. Són les normes de comportament a internet, i són unes normes no escrites. Un exemple és que escriure en majúscules, a internet, vol dir que t'estan cridant. És una cosa assumida i tothom ho accepta. Per tant, el bon comportament és no cridar.

Però això dificulta l'entrada de persones que potser se senten desplaçades perquè no ho coneixen.

Crec que és més la por d'agafar un aparell nou, quan ja tenen la vida solucionada i no ho han fet servir mai. Això passa amb la gent gran. Però quan hi entren descobreixen que hi ha un munt de possibilitats per a ells. A la meva àvia li agrada molt cosir i l'altre dia li vaig ensenyar tot el que pot trobar a internet d'aquest tema i està fascinada. Igual que els nens necessiten un acompanyament a internet, els que no hi han entrat mai també necessiten un acompanyament. I els pot fer la vida més fàcil.

¿Les empreses s'estan adaptant bé a aquest escenari?

Han hagut d'anar cap a aquest escenari. Moltes petites i mitjanes empreses són molt conscients de la importància d'internet per atreure el consumidor i fidelitzar-lo. Crec que han arribat a internet més per les demandes dels clients que no pas per voluntat pròpia, però el que és important és que hi han anat. I els consumidors han guanyat molt poder amb internet i les xarxes socials perquè ara la seva veu s'escolta molt més i arriba molt més lluny. Estem més exposats però alhora tenim més poder, quan tenim un problema amb una companyia tenim més recursos i més eco.

I què és la web 3.0? Quan començarà a funcionar?

És l'evolució del 2.0, anar més enllà de la interacció que tenim ara però explicant-ho a vegades sembla una cosa de ciència-ficció. Bàsicament, amb el 3.0 demanarem als ordinadors que pensin com humans, com si l'ordinador fos un cervell humà. Per exemple, que quan una persona passi per davant una botiga de roba, se la detecti, se sàpiga quin és el seu perfil, què li agrada i què no, i que rebi un missatge amb una oferta personalitzada per a ell o ella. És una cosa que sembla ciència-ficció i hi estem anant. Les Google Glasses també semblaven de pel·lícula i ja les tenim aquí. El futur que apareixia al cinema l'hem anat incorporant a la nostra realitat.