Publicitat
Publicitat

RECERCA

Un estudiant de la UPC inventa la manera de reciclar-les

Plomes de pollastre convertides en plàstic

La indústria avícola genera més de cinc milions de tones de plomes de pollastre a l'any, fins ara amb poques possibilitats de valorització. Jordi Aymerich, estudiant de l'Escola d'Enginyeria de Terrassa (EET) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha trobat la fórmula que podria capgirar aquesta situació creant un nou material que uneix aquest residu animal amb un material plàstic.

Actualment les plomes es dipositen a l'abocador o es cremen. Ocupen molt volum i no es poden guardar gaire temps perquè de seguida fan mala olor. Fa tres anys es va crear un grup de recerca a l'EET i a l'Institut d'Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de la UPC (Intexter) per buscar una solució a aquest problema. La direcció del grup va a càrrec del professor Fernando Carrillo, que durant una estada als EUA va conèixer una investigació destinada a produir un compòsit entre plomes de pollastre i plàstics no biodegradables.

"El nostre mètode presenta una diferència fonamental amb el dels americans: nosaltres hem barrejat les plomes amb àcid polilàctic (PLA), un polímer biodegradable constituït per molècules d'àcid làctic que provenen dels cereals, i això en disminueix l'impacte ambiental", explica Jordi Aymerich, que va contribuir a la recerca amb el seu treball de final de carrera a proposta de la professora Núria Garrido.

Aymerich va fer una important feina de laboratori. Va anar assajant combinacions entre les plomes i el plàstic fins que va trobar la proporció adequada: un compòsit amb un 25% de plomes i un 75% de PLA. "Aquesta proporció és el resultat de moltes proves a diferents temperatures per veure com es comportava el material", assenyala. Es tractava d'analitzar diverses propietats físiques i mecàniques de la barreja, com ara quanta energia era capaç d'absorbir i a quin grau de deformació arribava abans de trencar-se, o quin era el límit elàstic del material, és a dir, el punt a partir del qual ja no pot recuperar la forma inicial després d'haver estat estirat. "No es tractava de crear cap supermaterial que fes miracles, sinó simplement que fos homologable al plàstic convencional", apunta Aymerich.

Material amb valor afegit

Els resultats van arribar en quatre mesos, i el compòsit tenia les mateixes prestacions que el plàstic amb un valor afegit: les plomes de pollastre li donaven més flexibilitat. Igual que les ungles o els cabells, es componen principalment d'una proteïna anomenada queratina, amb densitat baixa i bones propietats d'aïllament tèrmic i acústic. L'àcid polilàctic es fa servir, precisament, com a aïllant.

"Per poder utilitzar les plomes cal separar les impureses que acompanyen la queratina, i això es fa amb un pretractament a base de vapor d'aigua a 190 graus, tot seguit es trituren i aleshores ja es pot fer la barreja amb el plàstic", diu Jordi Aymerich. "Aquestes operacions es podrien introduir fàcilment en qualsevol procés industrial i no suposarien grans costos perquè no requereixen una infraestructura complicada". L'enginyer recorda que en un futur escenari postpetroli "cal començar a pensar a aprofitar elements fins ara insospitats".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT