La sanitat del futur: pagar segons la renda

BarcelonaDesprés d’haver elaborat 13 informes -quatre dels quals el Govern tot just acaba de fer públics-, el consell assessor en sanitat del president Mas ha encetat una nova etapa, amb nous membres, en què ha de fer propostes concretes de finançament per fer sostenible “i solvent” el sistema sanitari. Les propostes es faran conjuntament amb el Consell de Polítiques Socials i amb el de Reactivació Econòmica. En aquesta segona etapa, els membres del consell presidit per l’expresident del Col·legi de Metges Miquel Vilardell treballen amb l’horitzó d’un estat propi. “Estem treballant en un escenari de futur en què ens puguem autogestionar sense estar lligats de mans legislativament i sense dependències. L’encàrrec és: «Si ens ho poguéssim organitzar nosaltres, com ho faríem?»”, explica un dels nous membres del consell. Una llei de mecenatge pròpia, més autonomia de gestió per als centres i potenciar l’atenció no presencial en els CAP són algunes de les propostes dels informes elaborats fins ara. En repassem algunes.

Finançament

Sostenibilitat del sistema: pagar en funció de la renda del pacient

El Consell per a la Sostenibilitat del Sistema Sanitari està debatent diverses fórmules per obtenir més recursos per continuar garantint el caràcter universal i públic de la sanitat. Una de les “hipòtesis de treball” incloses en un dels informes és pagar fàrmacs i serveis en funció de la renda. Els membres del consell deixen clar, però, que aposten per establir criteris de pagament “no lineals” sinó “equitatius” i “ajustats al nivell de renda de les persones per no deixar desateses les rendes més baixes”. Com ja es feia amb l’euro per recepta, la targeta sanitària inclouria la informació fiscal per saber si l’usuari “té dret a aquella prestació a mitges, si no en té o si no ha de pagar res perquè està a l’atur”. “És el principi de solidaritat, és el més just i el que estan fent els sistemes sanitaris més avançats”, sostenen fonts coneixedores dels informes. Aquesta és una proposta d’un dels membres del consell que no té consens i s’ha de debatre amb altres fórmules de finançament en les reunions conjuntes que faran amb el Consell de Polítiques Socials (Capsif) i el de la Reactivació Econòmica (Carec). “Es tracta d’un tema controvertit al consell, hi haurà discussions”, expliquen altres membres.

Segons l’economista de la salut Anna García-Altés, els copagaments en funció de la renda són “més equitatius, ja que depenen de la capacitat econòmica i no d’altres característiques com ser actiu o pensionista, com passa encara en el copagament farmacèutic”. Una altra proposta és elevar l’aportació econòmica de l’usuari en la prestació farmacèutica. “No entrem a jutjar els motius pels quals el sistema no té recursos, però s’han de buscar fórmules per obtenir-ne més”, diuen fonts del consell. Vilardell sempre ha dit que el sistema està infrafinançat i que qualsevol proposta per obtenir més recursos requereix un “pacte polític”.

Llei de mecenatge

Potenciar les donacions privades per finançar la recerca

El consell proposa impulsar una llei de mecenatge pròpia amb “objectius finalistes” per potenciar la recerca. S’emmirallen en el model nord-americà per promoure les donacions de particulars, atès que els recursos públics van a la baixa. Aquesta proposta, com d’altres fetes pel consell, està limitada per la legislació estatal.

Atenció primària i crònics

Algunes de les propostes del consell s’han dut a la pràctica

Alguns de les recomanacions dels informes s’han traduït en accions. “Molts dels objectius del pla de salut han estat reflexions i aportacions del consell”, destaquen. És el cas de la reconversió de les places de llarga estada sociosanitària en places de residències. L’informe sobre atenció primària, coordinat per Amèlia Guilera i Xavier Mundet, aposta per reorientar l’atenció al malalt crònic; potenciar l’atenció en grup, l’autocura i l’atenció no presencial, o dotar de més atribucions la infermera. També posen l’èmfasi en la coresponsabilitat del ciutadà a l’hora d’utilitzar els dispositius sanitaris. “No es pot anar a urgències per qualsevol cosa, i països del nostre voltant ho estan combatent amb educació sanitària”. D’altres en penalitzen el consum injustificat.

Bioètica i professionals

Repensar les professions sanitàries i plantejar la mort digna

En grups de treball, els membres del consell tenen l’encàrrec d’elaborar documents sobre diversos temes. Un d’aquests grups està replantejant el futur de les professions sanitàries. “Potser en necessitem de noves per atendre una població envellida en què caldrà més cuidar que curar. ¿Caldran més infermeres que metges, per exemple?”, diu a tall d’exemple un dels integrants d’aquest grup de treball. Un altre equip, coordinat per Josep Maria Via i Núria Terribas, treballa en temes de bioètica i està analitzant mesures com la mort digna i l’atenció a persones amb dependència. “Que hi hagi més planificació per evitar que gent gran amb patologies cròniques acabi morint a urgències”, expliquen.

Governança

Més autonomia de gestió per als centres sanitaris i els metges

“Tots coincidim que el model sanitari actual ha tingut èxit i no ha de canviar”, destaca un dels membres del consell. Tot i això, sí que proposen donar la màxima autonomia als centres i als professionals, i descentralitzar-ne la gestió. “Però que no es confongui amb privatització”, insisteixen les mateixes fonts. Un model a seguir és el nou ens gestor dels serveis sanitaris de Lleida, que es coordinarà des del territori.

Seguint els passos del Consell Assessor de Polítiques Socials

Des que va arribar a la Generalitat, Artur Mas ha creat quatre consells assessors. El de la Transició Nacional, que s’ha constituït aquesta legislatura, és el que ha tingut més difusió. El de la Reactivació Econòmica, que es va crear primer a principis del 2011, també ha fet públics els seus informes des del primer dia. El de sanitat, per contra, ha seguit els passos del de polítiques socials. Van començar a treballar el 2011, però els seus informes no s’han fet públics fins ara. Tant Teresa Crespo, presidenta del Consell Assessor de Polítiques Socials i Familiars, com la consellera de Benestar, Neus Munté, s’han esforçat per aconseguir que els informes veiessin la llum. Al desembre Presidència en va publicar alguns, sense cap avís a la pàgina principal ni nota de premsa. El mateix que ha fet amb els de sanitat, que han estat publicats després que l’ARA els hagi demanat. Segons els membres del consell, la finalitat d’aquests informes no ha estat mai fer-los públics, ja que són documents d’assessorament al president. “Els informes no s’han quedat en un calaix. Ens han llegit”, diuen.