El decret de continguts de la llei Wert obvia les competències

Barcelona.Quan el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, va alertar el gener del 2012 que calia una reforma educativa "urgent", va esgrimir que un dels motius de la necessitat era que el currículum educatiu s'ha de basar en competències, que són els coneixements, habilitats i actituds que l'alumne ha de dominar, a partir del contingut que aprèn, un cop acabada l'escolarització obligatòria. Fins i tot l'avantprojecte de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce), publicat nou mesos més tard, recollia que el currículum havia "d'establir i definir les competències bàsiques de cada ensenyament i els criteris per a l'avaluació". Amb el temps, però, el ministre Wert ha oblidat la importància d'aquest requisit, fins al punt que en el primer esborrany del decret de continguts curriculars de la Lomce, publicat a finals de l'any passat, no hi havia ni una línia sobre les competències. Les comunitats autònomes van ser les que van alertar Wert de l'error, que ràpidament va ser corregit en el segon esborrany, publicat fa pocs dies.

En aquest nou document, però, només s'hi inclouen dos tipus de competències principals -les competències en comunicació lingüística i la competència matemàtica- i competències bàsiques en ciència i tecnologia. Són sis menys que amb l'actual llei orgànica d'educació (LOE), tot i que un document recull que l'ensenyament dels països de la UE ha d'estar basat en les competències el 2020. "El ministeri ha encarregat l'elaboració del currículum a persones que mai han treballat en el tema de competències", alerta el catedràtic emèrit de pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Jaume Sarramona. El més greu, explica Sarramona, és que les dues competències afegides són només "un títol". "Les competències han d'estar vinculades amb els diferents àmbits curriculars: llengües, matemàtiques, ciències", indica. El catedràtic creu que quan el ministeri constati que la prova final de l'ESO ha d'estar basada en competències bàsiques es "despenjarà" amb un document annex.

Cinc comunitats contra Wert

El decret de continguts és el que es debatrà avui en la conferència sectorial que es fa a Madrid. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, juntament amb els responsables d'Educació del País Basc, Andalusia, Astúries i les Canàries deixaran clar a Wert que la normativa envaeix competències autonòmiques i que és de difícil aplicació perquè ha d'entrar en vigor aquest setembre. Tal com avançava ahir l'ARA, les cinc comunitats volen separar el debat del currículum de primària del de secundària per alentir l'aplicació de la llei.

Els interins d'idiomes hauran de tenir el nivell C1

El professorat de la borsa de treball de secundària haurà de tenir el nivell C1 per fer classes de llengua estrangera: alemany, anglès, francès o italià. Fins ara es demanava un B2, però Ensenyament ha decidit apujar el nivell per potenciar el plurilingüisme i millorar la qualitat del sistema educatiu.

La mesura, que ja ha estat publicada, no afectarà tots els interins. Els docents que comptin entre 12 i 36 mesos d'experiència impartint llengua estrangera tindran fins al curs 2016-2017 per treure's el nou nivell exigit. La conselleria els facilitarà l'accés a les escoles oficials d'idiomes o les inscripcions a proves per obtenir el certificat. Si no poden acreditar el nivell quan acabi el termini, se'ls suprimirà de l'especialitat a la borsa de treball. En total estan en aquesta situació 49 professors. Els 60 interins que actualment tenen una experiència inferior als 12 mesos no podran impartir llengua estrangera, mentre que els 70 que tenen un mínim de 36 mesos podran continuar fent classes amb el nivell B2.