“Si no tenen ajuda, potser no es quedaran”

Barcelona“El curs passat i l’anterior havien començat molt malament, perquè les beques menjador es van decidir a l’octubre i les famílies no sabien si els seus fills es podrien quedar a dinar o no. Aquest any han sortit al setembre i això està bé, tot i que hagi sigut molt poc abans”. Pilar Ugidos, directora de l’Escola Miquel Bleach, del districte de Sants de Barcelona, ha viscut un inici de curs tranquil comparat amb el de l’any passat, tot i que ha passat els primers dies atenent cues de pares i mares que volien saber si els seus fills tindrien beca.

Aquest centre d’Hostafrancs té unes característiques molt especials. S’ubica en un petit edifici modernista, té una sola línia, i entre els seus 160 alumnes hi ha 25 nacionalitats diferents, amb un 95% de nouvinguts. “No és un centre representatiu de la població del barri, és un centre en el qual s’agrupen els fills i filles de pares immigrants, però això per a nosaltres no representa cap problema, perquè no hi ha conflictes”, assegura Ugidos. Aquestes característiques especials fan, això sí, que calgui dedicar “una gran part del temps de l’equip directiu al vessant social”.

El treball social té molt a veure amb el material escolar, però, sobretot, amb les beques menjador, gestionades pel mateix equip del centre. “Nosaltres cuidem molt el moment de demanar la beca”, explica la directora. Acompanyen les famílies a l’hora d’omplir els papers perquè, si no, moltes ja no ho demanarien i moltes altres tindrien problemes per fer-ho bé. Per a molts asiàtics, per exemple, la barrera idiomàtica seria insalvable sense suport. “Fem un esforç perquè ho pugui demanar tothom que ho necessita, que és pràcticament tothom, però no hi obliguem ningú”, afegeix Ugidos.

Qui ho demana, ho necessita

Enguany les famílies de l’escola han fet 90 sol·licituds de beca, de les quals se n’han concedit 82 i només se n’han rebutjat 8. “Ens han donat beca per a pràcticament tots, perquè aquí el que demana beca és que ho necessita”, explica la directora del centre. De les concedides, 60 són del 50% de l’import del menjador i les 22 són restants són del 100%. Tot i així, per decisió del consell escolar, totes les famílies paguen una quantitat simbòlica. “Tothom, per pobre que sigui, vol sentir-se responsable dels seus fills. Això dignifica les persones i fa que s’impliquin”, destaca Ugidos.

A part de les 90 sol·licituds de beca de l’administració pública, les famílies del centre també van optar a 34 beques de la Fundació Garcia Fosas, que té ajuts propis destinats exclusivament al districte de Sants. “Nosaltres fem una tasca de distribució per ordre de prioritat”, explica la directora. Les famílies més necessitades són derivades directament a aquests ajuts i ja no demanen la beca de l’administració. Per a les 8 que han vist la sol·licitud denegada, també es busca una alternativa. “Jo sé que si no tenen ajuda potser no es quedaran al menjador i tindran problemes”, diu Ugidos.

Els professionals de l’escola saben que, de vegades, el nivell de renda que s’utilitza per concedir les beques no reflecteix la realitat d’una família. “Nosaltres coneixem les famílies i fem les coses personalitzades”, argumenta la directora. Posa exemples concrets, detallant els sous d’un pare i una mare, la quantitat que paguen d’hipoteca, i la quantitat inassumible que els costaria el menjador. “Hi ha 35 o 40 famílies que no han demanat beca perquè no tenen el costum de quedar-se al menjador, però només hi ha dos casos que es quedin pagant tot el menjador”, sentencia.

Treball social previ al pedagògic

“En principi, una direcció és un lideratge pedagògic, però el treball social previ és imprescindible per poder fer una bona tasca pedagògica”, explica Ugidos. Sap que la situació “no és normal”, ja que el centre “no és un servei social sinó una escola”, però afegeix que ho fa “encantada” i insisteix que és necessari: “Si els alumnes no estan tranquils, l’escola no pot ensenyar. Si tenen un problema emocional, no es poden concentrar”.

Amb el menjador escolar garantit, s’evita el risc de l’absentisme. “Els nens ja són aquí de 9 a 5. Són feliços a classe, a l’hora de dinar, després juguen, i fins a les 5 no surten. Aquesta estabilitat permet que puguin aprendre més”, assegura la directora de l’Escola Miquel Bleach. Els resultats no poden ser equiparables als d’un centre amb unes altres característiques, perquè aquí “la llengua és un handicap”. Especialment, per als alumnes que acaben d’arribar. La dificultat que suposa gestionar la diversitat, però, es converteix en una fortalesa: “Aquesta és, precisament, l’especialitat dels que treballem aquí”.