Uns pares de Barcelona ja van guanyar la batalla legal per posar-li Lobo al seu fill

Barcelona"Era el nom que ens agradava". Respon, ras i curt, la Carolina López, quan se li pregunta per què, ara fa 13 anys, quan van néixer el seu fill, ella i la seva parella van escollir per al petit el nom de Lobo sense conèixer-ne cap altre precedent. "Com a pare, sempre busques el nom que més t'agrada", raona, per després bastir la tria amb arguments com el fet que n'apreciaven la sonoritat, i recorden que van tenir el flaix d'escollir-lo mentre visitaven una exposició del museu Guggenheim de Bilbao, quan la parella va quedar atrapada per una imatge del fotògraf Wim Wenders que mostrava un cementiri indi i que incloïa les paraules "Travelling Wolf". Van optar per la versió castellana del mot: 'lobo'.

Ara, contactats per la parella que lluita per poder posar el mateix nom al seu fill a Fuenlabrada, han compartit el testimoni del nen tot assegurant que dir-se Lobo no l'ha marcat de cap manera negativa. Però asseguren que volen viure al marge de l'enrenou mediàtic i que no van escollir el nom del nen per buscar cap mena de protagonisme, sinó, senzillament, perquè és el que van considerar més adequat per al seu fill.

El seu és, però, un precedent que anima l'Ignacio Javierre i la María Hernández, els pares que es van trobar amb l'oposició del Registre Civil de Fuenlabarda a inscriure el seu fill, que va néixer el 12 de juliol, amb el nom de Lobo. Avui expira, de fet, el termini de tres dies que els va donar el jutge per proposar un nom alternatiu o acceptar el que ell mateix proposi, però la Direcció General de Registres ha notificat avui mateix la seva intenció d'admetre 'Lobo' com a nom per a un nounat. Aquesta serà la seva decisió quan els pares del nadó recorrin davant aquesta instància del ministeri de Justícia la negativa del Registre Civil de Fuenlabrada.

Els pares, tot i celebrar que han guanyat la batalla, viuen aquestes hores amb la incertesa de no tenir cap resposta judicial i de no saber si, a hores d'ara, el jutge ja ha escollit un altre nom per al seu fill. "No sé si el meu fill ja té un nom legal i dic 'legal' perquè tinc molt clar que l'oficial és Lobo", assegura Javierre a l'ARA. L'única resposta que tenen, explica el pare, és la que han llegit a la premsa.

Els pares del Lobo català també van topar amb l'oposició legal per seguir endavant amb el nom que havien triat per al seu fill. En el seu cas va ser clau el santoral que les cosines del nounat li havien regalat i que deixava clar en la dedicatòria que el petit "Lobito" podria escollir entre cinc sants. Expliquen que van acabar registrant el seu fill com a Juan Lobo, tot i que l'haurien pogut inscriure com a Lobo, per si el nen, més endavant, rebutjava el nom. Sobretot, com a prevenció, perquè es tractava d'un nom que no tenia precedents. Però que el nen n'està molt orgullós i n'aprecia la "singularitat". I que no fa servir mai el nom de Juan.

La mare raona que en el camp dels noms propis "les sensibilitats canvien amb el temps" i que un nom que a vegades no agrada perquè, en el cas de Lobo es podria associar a personatge dolent o al més salvatge dels contes, amb el pas del temps pren connotacions positives perquè se'n valora, per exemple, el caràcter de proximitat a la natura. "És un animal molt més noble que la fama que té", resumeix, i afegeix que els amics del seu fill el troben un nom molt adient i que ell n'està orgullós.