Barcelona“Molts se sorprenen que encara estigui viu, perquè amb 12 anys em van detectar un tumor a la cama i amb 25 vaig tenir tuberculosi”. Amb aquesta sinceritat, Gabriel Orrego, veí del barri de la Morera, a Badalona, explica la seva vida. És usuari de Càritas des de fa 30 anys i en té 76. L’any 1985, quan es va decidir a demanar ajuda seguint el consell d’un conegut, era alcohòlic i “no podia pagar cap despesa”. Quan explica el seu periple, però, li agrada matisar que la primera persona que el va ajudar va ser “la mare Matilde, que em va donar un xec per comprar menjar”. Recorda també que no li van poder oferir cap ajut més perquè era bevedor assidu: “Tot el que guanyava venent cartrons m’ho gastava en vi”, reconeix.
Mai ha tingut cap feina estable perquè el seu convuls historial mèdic l’hi ha dificultat. Per això, es mostra immensament agraït amb l’entitat, que li va pagar un tractament de desintoxicació i un curs de sabateria. Confessa, però, que malgrat l’atenció mèdica va deixar l’alcohol perquè ho va decidir ell. “Tot i així, Càritas em va salvar la vida després que deixés l’alcoholisme perquè no podia pagar els deutes”. Treballant com a ajudant d’un sabater es va refer i, des de fa uns quinze anys, es manté amb una pensió no contributiva de 300 euros i altres petites ajudes. Ara passa la majoria del temps fent puzles, la seva gran afició. Al seu petit pis en un quart sense ascensor, on té “tot el que necessita per viure” i, fins i tot, un petit caprici com és la televisió de pagament, només demana trobar una planta baixa per traslladar-s’hi, tenir molta salut i que el Barça ho guanyi tot. “Ara el puc veure des de casa”, relata somrient.
