Publicitat
Publicitat

MEDI AMBIENT

Augmenten la tremolor, els sismes i les emissions de CO

Diversos senyals anuncien una nova erupció al Hierro

Els veïns de La Restinga es preparen. Sota els seus peus, el terra vibra perquè el magma del volcà es mou. Mig despert, mig adormit, podria anunciar que està apunt d'arribar una nova erupció.

Els veïns del Hierro es preparen pel que la tremolor del volcà submarí sembla que anuncia. L'increment en el moviment del magma ha fet que aquest senyal hagi anat augmentant durant les últimes 48 hores. Segons responsables del Pla de Protecció Civil per Risc Volcànic de Canàries (Pevolca), aquesta tremolor està relacionada amb una dinàmica de polsos discontinus i les autoritats i els científics emetran recomanacions segons el que vagin observant. Ahir a la tarda, el Cabildo no tenia prevista cap evacuació, però molts habitants de La Restringa ja havien pres decisions. La direcció general de Protecció Civil del ministeri de l'Interior va llançar una "prealerta" als membres del Comitè Estatal de Coordinació de Risc Volcànic que segueix l'evolució de la situació sísmica a El Hierro.

El volcà submergit és a uns 2 quilòmetres de la costa. El poble pesquer de La Restinga, que té menys de 6.000 habitants, va ser desallotjat durant uns quants dies perquè el té a prop. El 21 d'octubre el Cabildo va anunciar que els veïns ja podien dormir a casa, però no tots van tornar.

També han augmentat altres senyals relacionats amb la lenta evolució del moviment volcànic, com el creixement de les emissions de CO procedents de l'edifici del volcà i l'augment de la freqüència dels sismes, indicis que ja es van donar abans de la primera erupció. Malgrat tots aquests signes, però, els científics no han pogut aclarir si el que arribarà serà una reactivació de la mateixa erupció o si hi podria haver noves fissures.

L'Instituto Geográfico Nacional va informar que dimecres hi va haver a l'illa fins a 99 sismes. El més gran va tenir una magnitud de 4,4 a l'escala de Richter i es va notar a la localitat de Frontera, al nord de l'illa. Les tremolors ahir encara seguien.

Picabaralla científica

A la incertesa sobre què passarà s'hi ha sumat el foc creuat entre diferents científics sobre el potencial poder explosiu de l'erupció. Investigadors del departament de geoquímica, petrologia i prospecció geològica de la Universitat de Barcelona han analitzat una mostra de material procedent de l'erupció que ha facilitat l'Ajuntament del Pinar i han emès un comunicat en què manifesten que les analítiques aporten "clars indicis d'un potencial explosiu de l'erupció molt més gran" del que fins ara s'ha fet públic.

Aquesta afirmació es basa en la composició d'aquesta mostra, que està coberta per magma basàltic, d'un color fosc, i a l'interior conté magma riolític, d'un color blanquinós. Cadascun procediria de dues bosses de magma diferents, segons afirma Domingo Gimeno, catedràtic del departament citat de la UB, i s'haurien barrejat al tram final de la sortida cap a la superfície. Gimeno alerta del "risc d'haver subestimat durant les primeres setmanes de l'erupció el perill potencial associat".

Les reaccions no s'han fet esperar. Joan Martí, volcanòleg del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i part involucrada en la recollida de mostres de l'erupció del volcà, ha desqualificat el comunicat. Martí explica que des del primer moment el CSIC ha estat recollint mostres i enviant-les a diversos laboratoris: entre d'altres, a la Universitat de Huelva, a la de Washington i a la de Cleremont.

Martí reconeix que en les primeres mostres del 14 d'octubre hi havia una part d'aquest magma blanc més explosiu, encara que diu que la proporció era d'1 a 10. En les mostres analitzades a partir del 16 d'octubre ja no hi havia magma blanc. "Pel que hem vist fins ara, aquest risc no hi és", conclou. Els resultats definitius de les analítiques del CSIC encara trigaran: "No hem volgut dir res fins tenir-ho tot complert". Les últimes mostres estan compostes de magma basàltic, cosa que no significa que s'hagin de descartar explosions. "La seva proporció de CO i aigua és entre un 1% i un 2%, una xifra molt alta. Quan entra en contacte amb l'aigua hi ha risc d'explosió", apunta l'investigador. "No ho podem predir", conclou.

Danys a la fauna i l'economia

De moment, el que ja se sap és que l'erupció afecta, com a mínim, 96 espècies de fauna marina, segons va informar ahir el Cabildo de l'illa. Entre els animals afectats no hi ha pelàgics -els animals que habiten la capa superior de l'aigua- d'alta mobilitat, que s'han traslladat a la zona de Las Playas, menys afectada per l'erupció. En canvi, els científics de l'Institut Espanyol d'Oceanografia han observat que no hi ha vida en un radi d'1,5 milles -2,41 quilòmetres- del focus eruptiu. Molt a prop de la zona, però, hi ha la Reserva Marina del Mar de Las Calmas, que biòlegs de l'Institut Oceanogràfic de les Canàries i de la Universitat de La Laguna han qualificat com un "autèntic laboratori científic", ja que permetrà conèixer com es regenera l'ecosistema marí després de les erupcions.

D'altra banda, el president del Cabildo del Hierro, Alpidio Armas, va alertar ahir que no s'ha sabut transmetre a l'administració autonòmica ni a la central que zones de l'illa com el poble de La Restinga "moren literalment", i que no s'han pres mesures adequades "d'ajuda directa" a les empreses inactives i les persones que passen per dificultats econòmiques. Armas va fer públiques les queixes que pescadors, empresaris i, sobretot, centres de busseig -que no poden tornar els credits de l'ICO- li han traslladat.

Més continguts de