Estudiants d’empresarials al servei de causes solidàries

BarcelonaEls estudiants d’empresarials també tenen com una possible sortida laboral treballar en la gestió d’entitats socials. “La tenen, però és molt poc habitual”, diu Gerard Costa, professor del grau en direcció d’empreses de l’escola de negocis Esade. En la seva opinió, les entitats necessitarien més professionals de la gestió, però és comprensible que els estudiants d’aquest àmbit les tinguin poc en compte com a possibilitat de futur, ja que “no poden competir en salaris”. A través del projecte Alumni Solidari, Esade ja fa 8 anys que promou que els seus antics alumnes col·laborin, a temps parcial i de manera altruista, en la gestió d’entitats socials. “Si volen fer un voluntariat, poden ajudar més portant la comptabilitat que anant a ajudar a un menjador”, argumenta el professor.

L’escola de negocis també està començant a promoure el compromís social a través dels plans d’estudis dels estudiants actuals. “Un dels defectes del nostre sistema és l’estratificació, és a dir que els pares, les universitats i les empreses permetin que hi hagi un percentatge de la població aliena i no connectada amb les necessitats socials”, explica Costa. Afegeix que els professionals liberals, i especialment els que surten d’universitats privades, han d’incorporar “una dimensió social dins del seu lideratge”. Amb aquesta idea, Esade ha introduït al seu grau en direcció d’empreses el que anomena “assignatures d’entrenament al lideratge social”, que utilitzen la metodologia d’aprenentatge a través del servei. “L’assignatura et permet executar”, resumeix Costa.

Exercicis portats a la pràctica

En l’assignatura de màrqueting social, que no tracta el màrqueting a les xarxes socials sinó el màrqueting per aconseguir millores a la societat, els alumnes han hagut de dissenyar campanyes de captació per a entitats socials, que no han estat simples exercicis sinó que també s’han portat a la pràctica en la realitat. S’ha fet, a més, just abans de les festes de Nadal, l’època de l’any més important per a les entitats, ja que els ciutadans estan més predisposats a les accions de solidaritat. “Les ONG ens permeten executar, cosa que és difícil que una empresa et deixi fer, i com que els alumnes interactuen amb l’ONG i amb els beneficiaris de l’ONG, copsen la realitat de la problemàtica social i s’adonen que contribuir a aquella causa és molt gratificant”, destaca el professor Gerard Costa.

Assegura que és una iniciativa “multidimensional” en què “hi guanya tothom”. “La universitat considera que els alumnes han de tenir més permeabilitat social, però al mateix temps cobra dels alumnes, de manera que els alumnes no només fan voluntariat, sinó que també fan aprenentatge de màrqueting”, aclareix el professor. Pel que fa a les entitats, reben “l’impacte dels resultats aconseguits” i també “els interessa molt veure les estratègies”. En aquest sentit, és una “ajuda en la gestió”. També es converteix, però, en una manera d’aconseguir visibilitat. “Intenten impactar en aquestes persones i que es converteixin en prescriptores”, diu Costa en relació amb l’impacte sobre els mateixos alumnes i l’efecte en els seus entorns.

Superen els objectius plantejats

Els 35 alumnes de l’assignatura es van dividir en quatre grups, que havien d’aconseguir donacions de sang per al Banc de Sang, donacions de medul·la per a la Fundació Josep Carreras, roba per a Arrels Fundació, i mostres de suport ciutadà per al Projecte DIDàctica. Tots quatre han superat de llarg els objectius plantejats per les entitats, però els resultats del grup del Banc de Sang han estat especialment bons. Alfons Montserrat, de 20 anys, que ha format part d’aquest grup, explica que es tractava de “maximitzar el nombre de donacions el dia que vinguessin al campus d’Esade a recollir sang”. El fet de dirigir-se només al públic del campus, cosa que també van fer els altres grups, els va permetre fer una campanya molt focalitzada: “Com que tots som de la mateixa edat i del mateix perfil, el segment pràcticament ja estava fet”.

“Tots som bastant propers al tema de la banca d’inversió, de manera que el fil argumental de la campanya era que el Banc de Sang és el millor banc d’inversió”, detalla Montserrat. Aquesta idea es va desenvolupar a través de “cartelleria i accions de màrqueting de guerrilla tradicional, com un vídeo o passar a explicar-ho classe per classe”. El vídeo jugava amb la idea que donar sang és una inversió de futur, i també amb la metàfora que arribava al campus un banc d’inversió que reclutava futurs treballadors. “Paral·lelament vam intentar vincular la imatge dels donants a la d’un heroi, juntament amb els altres grups que treballaven, amb l’etiqueta de la hero’s week, la setmana de l’heroi”, afegeix. Aquesta feina de difusió conjunta va fer que tot el campus s’assabentés que durant aquella setmana tocava ser solidari amb alguna de les causes socials.

Les entitats en general, i el Banc de Sang en particular, van quedar molt satisfets amb els resultats. “La veritat és que va ser un èxit”, diu Vanessa Pleguezuelos, la responsable de coordinar-se amb els estudiants per part del Banc de Sang. Aquesta última jornada de donació de sang al campus d’Esade va tenir un 30% més de donants que l’anterior. Pleguezuelos destaca que això té un mèrit especial perquè aquesta jornada va ser en ple hivern i l’anterior havia estat a la primavera, quan la resposta de la gent acostuma a ser més bona. Una altra dada destacada, segons la tècnica del Banc de Sang, és que “hi va haver molts donants nous, cosa que és molt important”. Habitualment, un de cada sis donants ho és per primer cop. En aquest cas, van ser un de cada dos. I més enllà de l’èxit de donacions, Pleguezuelos subratlla que “la proposta de campanya estava molt bé”.

Conscienciar l’entorn

El Banc de Sang ja tenia una llarga experiència en l’aprenentatge a través del servei, però fins ara ho havia limitat a menors d’edat i a escoles de disseny, i aquest és el primer cop que ho fa amb estudiants d’un grau universitari. Pleguezuelos assegura que ho intentaran repetir. Amb menors d’edat, “es consciencien i consciencien el seu entorn”. Amb universitaris, a més, “es formen, i a les entitats els serveix per obtenir donacions”. Alfons Montserrat també en fa un balanç molt positiu des del punt de vista dels estudiants. “Hem aconseguit resultats tangibles”, explica satisfet. També reconeix que molts alumnes, començant per ell mateix, no coneixien gaire el món de les entitats, i assegura que ha estat un bon descobriment: “M’ha fet adonar que les ONG també són una sortida. Moltes vegades no hi pensem, perquè tenim al cap l’empresa privada. Però a part de l’empresa privada, hi ha altres opcions”.