Un pla urbanístic evita un nou Eurovegas

ViladecansLa possible implantació d’Eurovegas a la zona del delta del Llobregat va generar un fort debat entre defensors i detractors i va crear sentiments contradictoris en molts dels veïns i polítics d’aquest indret. D’una banda, els alcaldes -tots ells socialistes tret del del Prat de Llobregat, d’ICV- ho veien com la gallina dels ous d’or per frenar l’atur, un dels mals actuals i que més angoixa els ciutadans. Els que estaven a l’atur ja es fregaven les mans i somiaven a fer de crupiers, cambrers o recepcionistes d’hotel. De l’altra, d’altres maldaven per evitar que es destruís el rebost de Barcelona i s’eliminés una de les zones naturals més importants del país. El Govern acaba d’aprovar un pla director urbanístic (PDU) de la zona que evitarà temptacions futures.

Amb la fugida a Madrid de Sheldon Adelson i el seu faraònic projecte, els sentiments contradictoris no van desaparèixer. Els ecologistes, encara amb l’ai al cor, es felicitaven, però no abaixaven, ni han abaixat, la guàrdia. Els aturats es resignaven a seguir buscant feina, i els alcaldes feien front comú per demanar a la Generalitat que no els tragués el caramel que els havia posat a la boca i que busqués alternatives per generar ocupació i activitat econòmica al territori.

Sòl urbanitzable

El resultat de tot plegat ha sigut l’elaboració i l’aprovació inicial d’un nou pla director urbanístic del delta del Llobregat que pretén satisfer totes les parts perquè, d’una banda, s’amplia la superfície del Parc Agrari i dels espais naturals del delta i, de l’altra, es creen cinc sectors d’activitat econòmica supramunicipal que permetran que s’hi instal·lin noves empreses i, per tant, es creïn llocs de treball. “Aquest nou pla director és fruit del debat generat al llarg dels anys”, indica el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme del Govern, Agustí Serra, que afegeix: “Amb coherència i sintonia amb el territori deixem molt clar la qualificació del que és sòl urbanitzable i el que no ho és” i confia que amb l’aprovació definitiva del pla, previst per abans de finals d’aquest any, “es tanqui del tot el debat en aquesta zona”.

L’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, es mostra satisfet amb el nou pla: “S’ordenen elements que estaven a l’aire des de fa molts anys, es deixen molt clares les noves regles del joc, ja que sabem on hi pot haver o no activitat econòmica, on es pot urbanitzar i quins són els límits del Parc Agrari i els espais naturals”. Però el que més ressalta Ruiz és que “es posa límits a les especulacions i s’impedeix que hi pugui haver un altre Eurovegas”, una idea compartida per Serra, que assegura: “Es tanca el debat a possibles actuacions urbanístiques alternatives i a les expectatives que aquest territori -a tocar de Barcelona i envoltat d’importants infraestructures com el port i l’aeroport- pugui generar”.

702 hectàrees

El nou pla director urbanístic del delta del Llobregat, fruit de l’acord signat el juny del 2013 entre la Generalitat i els ajuntaments de Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans i Gavà, actua sobre una superfície discontínua de 702 hectàrees, de les quals 162 es destinen a activitat econòmica, dividides en cinc sectors diferents, i 540, el 76,92% del total, són de sòls no urbanitzables.

De l’anàlisi i del treball conjunt entre els tècnics del departament de Territori i Sostenibilitat i dels ajuntaments abans esmentats s’han identificat zones situades entre l’autopista C-32 -l’autopista del Garraf- i la carretera C-245 i al voltant de l’autovia C-31 -l’autovia de Castelldefels- i de la franja litoral, subjectes a ordenació urbanística amb l’objectiu d’instal·lar-hi noves empreses i fins i tot habitatges. I s’han identificat altres zones, sobretot als termes municipals de Viladecans i Sant Boi, per reordenar terrenys on ja hi havia hagut activitat econòmica, en alguns casos de manera il·legal, i que a hores d’ara estan del tot degradats i desaprofitats.

Compatible amb l’ús agrícola

Un dels sectors d’activitat econòmica de nova creació és el de Joncs. Està situat a Gavà, entre el Tanatori de Gavà-Castelldefels i el centre comercial Barnasud. Té una superfície de 752.467 m amb 350.000 m de sostre edificable destinats a ús industrial, logístic, terciari i d’oficines, uns usos “compatibles amb el paisatge i els usos agrícoles preexistents”, segons destaca l’alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez.

Al terme municipal de Viladecans s’hi han detectat dos sectors. Un és l’anomenat Can Sabadell, que se situa a l’oest de l’aeroport, al voltant de la riera de Sant Climent. Compta amb una superfície de 257.671 m amb 180.000 m de sostre edificable destinats a usos terciaris i d’oficines. Es pretén que l’activitat que s’hi instal·li tingui a veure amb l’activitat aeroportuària, tenint en compte la seva vinculació amb aquesta infraestructura. A més, com que la zona està envoltada de terrenys agrícoles i d’espais que pertanyen a la Xarxa Natura 2000 del delta del Llobregat, els edificis hauran d’estar integrats al paisatge.

També caldrà tenir cura amb l’entorn a l’hora d’edificar el segon sector d’aquest municipi, el del Serral Llarg -situat a banda i banda de l’autovia de Castelldefels- perquè està envoltat de camps, de l’estany de la Murta i de les característiques pinedes de la franja paral·lela al front marítim. En aquest cas la superfície delimitada és de 277.883 m amb un sostre edificable de 50.000 m destinats a usos hotelers, turístics i esportius. “Generarem activitat econòmica sobre espais que ara són precaris o estan obsolets”, remarca l’alcalde de Viladecans, que preveu que només al seu municipi es puguin crear, en aquests dos sectors, 5.000 nous llocs de treball.

Pisos i hotels

Els dos últims sectors se situen a Sant Boi de Llobregat. El de Llevant preveu donar continuïtat a la trama urbana amb la construcció de 326 pisos combinats amb l’activitat hotelera i comercial en una superfície de 139.319 m i un sostre d’edificabilitat de 59.382 m. El segon sector està situat al costat de Mercabarna-flor i l’aeroport del Prat. S’hi preveuen usos industrials, logístics, terciaris i d’oficines d’activitats relacionades amb l’aeroport amb una superfície de 134.960 m i un sostre edificable de 60.000 m.

Un cop analitzades totes les al·legacions que es puguin presentar al pla, i quan aquest pla s’aprovi definitivament, ja dependrà de la iniciativa privada que es desenvolupi amb més o menys rapidesa. Tampoc s’han establert els costos d’urbanització perquè dependrà de qui és el propietari dels terrenys, ni s’han quantificat de manera exacta quants llocs de treball es crearan en el conjunt dels cinc sectors.

Es reajusten els límits del Parc Agrari del Baix Llobregat

La Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona ha donat llum verda als nous límits del Parc Agrari del Baix Llobregat, una zona agrícola de gran valor productiu, a tocar de la ciutat de Barcelona i que comprèn terrenys de 14 municipis de la comarca, des de Castelldefels fins al Papiol. Els canvis acordats suposen una ampliació de la classificació com a sòl no urbanitzable de tots els terrenys definits com a espais de protecció especial pel seu interès natural i agrari, de manera que s’incrementa la superfície protegida. També s’amplien els usos admesos en el sòl agrícola per garantir-ne la viabilitat i preservar l’àmbit protegit. El contingut de la modificació del planejament vigent també incideix en altres aspectes, com les explotacions agràries, els factors de producció, la comercialització, l’abandonament de la superfície agrària, la presència creixent dels horts lúdics socials, les activitats complementàries i incompatibles, i la relació amb els espais naturals. Aquests canvis es complementen amb els previstos en el pla director urbanístic del delta del Llobregat, en què es defineixen diferents directius d’obligat compliment en relació, entre d’altres, a la disposició de les edificacions o a les ocupacions màximes.