Publicitat
Publicitat

UNIVERSITATS

El Govern defensa apujar les taxes universitàries per evitar que els estrangers se'n beneficiïn

Antoni Castellà preveu tancar en dos mesos les negociacions sober el nou model de finançament

El Govern ha defensat que apujar les taxes dels màsters permetrà evitar que els estudiants estrangers se'n beneficiïn. En una entrevista a l'ACN, el secretari d'Universitats de la Generalitat, Antoni Castellà, ha alertat del "risc" que en uns anys la forta inversió pública creï el sistema públic "més barat d'Europa" i es formi així capital humà que un cop acaba els estudis marxa. "Hem de tenir molt clar que la inversió pública ha de revertir en aquells que fan l'esforç, que són els d'aquí", ha declarat. Ha defensat la mobilitat però ha alertat que existeix aquest risc. El Govern estudia apujar fins a un 30% l'aportació dels alumnes per alguns màsters i fins un 15% per Cicles Formatius de Grau Superior.

La crisi econòmica obligarà durant els dos propers anys a retallar i ajustar els pressupostos destinats a les universitats. Aquesta retallada, que probablement serà del 10% a l'espera de conèixer els pressupostos finals, va acompanyada però d'una reflexió general per reformar el sistema i aplicar mesures correctores per millorar la seva eficiència en els propers anys.

En aquest sentit, el Govern ha plantejat establir un preu públic que han d'assumir els estudiants en determinats màsters. Segons ha explicat Castellà, no es tracta dels màsters professionalitzadors sinó d'aquells més especialitzats, on pretenen donar "llibertat" perquè les universitats puguin establir els seus preus.

La proposta és que aquesta acció vagi acompanyada d'una forta política de beques. De fet, el Govern proposa que una part dels diners que es recaptin a través d'aquestes taxes serveixi per invertir en més beques. Castellà ha exposat el criteri de "solidaritat intergeneracional" que s'explica amb la idea que els que puguin aportar "una mica més" ho facin per augmentar la qualitat del sistema i que això repercuteixi en generacions futures.

Per a Castellà aquest és un sistema, que juntament amb un impuls a la política de crèdits, garanteix "l'equitat". Ha reiterat que aquests preus públics s'establirien en màsters especialitzats, com un MBA, el qual considera que serveix per formar-se i després poder accedir a una renda més alta. "Aquesta capacitat l'ha de poder retornar en un petit percentatge al sistema", ha dit.

Sobre la intenció que els estudiants de CFGS paguin el 15% del cost, Castellà ha afirmat que el que es vol fer és que aquests estudiants i els universitaris "estiguin en les mateixes condicions". Fer-ho també envia "un missatge de prestigi" sobre els Cicles de Grau Superior.

La reducció no serà lineal

El secretari ha dit que la reducció d'un 10% del pressupost no s'aplicarà linealment a totes les universitats sinó que s'iniciarà un procés universitat per universitat per decidir la seva afectació. El pressupost tindrà una part variable que es decidirà seguint uns indicadors, tot i que encara no s'ha decidit quin percentatge del total suposarà.

També s'augmentarà el finançament per objectius, tot i que Castellà ha assegurat que "encara no hi ha una proposta concreta". El calendari de la secretaria és que aquesta negociació finalitzi en dos mesos.

Ronda de trobades amb els estudiants

Per tractar tots aquestes temes, Castellà s'ha reunit en un primer moment amb els rectors de les universitats i ara té previst fer-ho amb els president dels consells socials. Després serà el torn dels representants dels estudiants, associacions i sindicats.

Davant de la possibilitat que els estudiants rebutgin l'augment del cost per part dels alumnes, el secretari els ha recordat que el debat plantejat és "si realment els preus públics actuals són equitatius i si han de ser exactament iguals per a tothom". Ha defensat que per ser més equitatius s'han de tenir en compte les capacitats, el rendiment (també s'aposta per augmentar l'aportació dels repetidors) i del moment de la carrera en què es troben.

"Tenim una cosa molt clara que hem de preservar: ningú no ha d'estar limitat per la seva capacitat de renda", ha declarat.

Després de la crisi de Bolonya, Castellà creu que ja s'ha superat aquesta fase i, tot i que encara és d'hora per començar a veure resultats, actualment la majoria d'estudiants estan d'acord amb les possibilitats que ofereix el nou Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). "Jo crec que aquest procés ja ha estat entès i ara cal plantejar el debat de com podem excel·lir més en el nostre sistema", ha afirmat.

Més continguts de