Publicitat
Publicitat

Un recorregut difícil per aconseguir gaudir de les nits estivals a la ciutat tres vegades santa

Jerusalem, la ciutat anafrodisíaca

Jerusalem és, segons l'escriptor Amos Oz, "una ciutat de fanàtics". Cal entendre què vol dir això. A Jerusalem viuen uns 750.000 habitants. El 64% són jueus, el 32% musulmans i el 2% cristians. Els fanàtics a què es refereix Oz són els jueus haredim o ultraortodoxos, identificables per la seva vestimenta impertorbable: pantalons, jaqueta i barret negres i camisa blanca. Són uns tipus certament peculiars, que no treballen (viuen dels subsidis governamentals) ni fan el servei militar, resideixen en barris separats i volen dones decoroses, i no senten cap respecte pel sionisme i la seva mística de la construcció de l'Estat.

Al costat d'aquests -a una discreta distància- hi ha el jueus ortodoxos, que configuren la dreta religiosa tradicional (sionista), una mica més moderada en els costums. Però com que Jerusalem -això és ben sabut- no només és la capital d'Israel (no reconeguda per l'ONU) sinó un lloc sagrat per a les tres religions monoteistes, és obvi que les feixugues càrregues de l'esperit poden arribar a ser-hi abassegadores. En un context així, com pot anar la vida nocturna en aquest estiu mediterrani que convida a sortir al carrer, prendre una cervesa i fer, si cal, una mica de gresca?

Els 'indignats'

L'estiu a Jerusalem no és tan avorrit com sembla, en realitat. Òbviament, no té res a veure amb els paràmetres habituals a Tel Aviv, on hi ha night clubs o sex shops , per exemple, antres que serien contemplats amb horror pels fidels més fervents de totes tres religions. A la Ciutat Santa, en tot cas, hi ha emocions de diferent calibre.

El meu hotel, per exemple, està a dos passos del Parc de la Independència, un dels llocs neuràlgics dels indignats locals. La revolta dels "joves amb tendes de campanya" (com se la coneix aquí) va començar a Tel Aviv, però fa dies que s'ha estès a la capital i la resta de les grans ciutats.

Com en el cas espanyol, el detonant de la protesta és el preu de la vivenda, però s'hi han sumat mares solteres, col·lectius professionals o colles pacifistes (com Encompass) que denuncien el tracte que l'exèrcit israelià reserva als palestins en els territoris ocupats. Els joves han instal·lat focus i fan gatzara bona part de la nit. A la seva manera, el seu bon ambient ha amenitzat l'estiu de la ciutat més sagrada del món.

Terrasses a l'aire lliure

Si busquem, però, diversions més convencionals, haurem de fer cap al cèntric carrer Ben Yehuda i els seus adjacents, reservats als vianants. Amb el crepuscle s'hi orquestra una xarxa de pizzeries, gelateries i establiments de menjar ràpid amb terrasses a l'aire lliure que ens podrien fer oblidar, per un moment, que ens trobem a la vinya més vigilada del Senyor. Llavors podem veure jueus de tota mena (fins i tot algun ultraortodox despistat) fruint de la nit estival, mentre enmig del carrer una dona robusta amb una arpa entona sense pauses l' Hallelujah de Leonard Cohen (cançó molt popular a Israel).

Si pretenem, però, diversions més exclusives, haurem de fer cap al complex de la Colònia Americana o a la Colònia Alemanya. L'Hotel de la Colònia Americana, situat en ple Jerusalem est (la zona àrab, que va quedar sota jurisdicció jordana fins a la guerra del 1967), ha estat un lloc de reunió d'hostes importants durant tot el segle XX, de Winston Churchill a Graham Greene. Els seus cafès són llocs habituals de reunió per a diplomàtics i periodistes, un petit oasi que els permet escapar-se dels rigors de tants déus confabulats.

Cervesa i menjar 'kosher'

A l'altra punta de la ciutat, la Colònia Alemanya és un barri que concentra alguns dels bars més chic , com el HaMoshava (el que tarda més a tancar a la nit i ofereix més bons preus en les begudes), el Selina o el Joy & Grill Beer, orgullós d'oferir vint classes diferents de cervesa. Tots aquests establiments són al mateix carrer -Emek Refaim- i ofereixen menjar kosher (d'acord amb les normes dietètiques dels jueus).

Som a Jerusalem, però. És probable que el visitant desitgi una emoció nocturna diferent. Llavors, li recomanaré que vagi a la Ciutat Antiga i pugi per la Via Dolorosa. A les deu de la nit, una multitud de palestins ho envaeixen tot. Vénen de la mesquita i s'adrecen per tots els carrerons cap a la porta de Damasc, que porta a Jerusalem est, on hi ha casa seva. Això també és Jerusalem by night

Més continguts de