Publicitat
Publicitat

L'ús del català a comerços i institucions creix a les poblacions que menys l'utilitzaven anys enrere

Segons l'estudi Ofercat s'incrementa el nombre de gent que sap parlar el català però que no l'utilitza habitualment

Olot és la ciutat catalana amb més oferta lingüística en català, amb 80 punts sobre 100, i Santa Coloma de Gramenet, la que en té menys, amb 51 punts. Malgrat aquesta important diferència, l'ús del català a Santa Coloma i a altres poblacions amb baixos índexs d'ús del català a comerços i institucions està pujant significativament els darrers anys. Així ho indica l'Ofercat, un estudi realitzat en més de 20 ciutats catalanes per la Direcció General de Política Lingüística.

L'estudi apunta una evolució important de l'adequació al català en aquestes poblacions. Cada cop més comerciants i empleats públics responen en català quan el seu interlocutor fa servir aquesta llengua, malgrat que no sigui la seva llengua habitual. L'Ofercat ha analitzat l'oferta en llengua catalana en els sectors de l'administració, l'economia, la societat, l'oci, els mitjans de comunicació, l'ensenyament i la sanitat per mitjà de l'observació i la recollida de dades.

D'aquesta manera, l'estudi ha permès classificar les ciutats estudiades en tres grups: les que ofereixen uns índexs alts –amb nivells superiors a 70–, que són Olot, la Seu d'Urgell, Tremp, Manresa, Figueres, Salt, Girona, Tortosa Lleida, Reus i Terrassa; les que ofereixen índexs intermedis –entre 60 i 70 punts–, que són Mataró, Granollers, Lloret de Mar, Tarragona, Sabadell i Barcelona, i les que ofereixen índex més baixos –i, tot i això, són superiors a 50–, que són l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet.

Per sectors, on més normalitzat està l'ús del català és en els àmbits vinculats als sectors públics, com l'administració, la sanitat i l'ensenyament; mentre que en altres àrees com el comerç o l'oci són els sectors amb més diferències entre poblacions, d'acord amb la diversitat sociolingüística dels municipis. Finalment, el sector dels mitjans de comunicació té els índexs més baixos i homogenis, fet que és marcat per l'oferta dels mitjans generalistes.

Pel que fa a les administracions públiques en concret, la Generalitat i l'administració local tenen el valors més alts en oferta en català, mentre que l'administració de l'Estat presenta els índexs més baixos. L'administració de Justícia es troba en una posició intermèdia. Quant als factors analitzats, en la majoria dels casos la retolació identificativa o rètol principal té uns índexs superiors als de la retolació informativa que inclou altres rètols de l'establiment. També, que la llengua d'adequació oral o llengua de resposta a un interlocutor que s'adreça en català és sempre més alta que la llengua d'identificació oral o llengua oral amb que s'inicia una conversa.

Aquest darrer aspecte implica que l'ús oral del català podria ser superior al que és en la pràctica diària actual si es parlés en català als interlocutors que l'entenguin, sigui quina sigui la seva llengua d'ús.

Més continguts de