Publicitat
Publicitat

AUTOR DE CULTE Reportatge

L'any del centenari del poeta tanca amb la recuperació de les seves proses i traduccions

Màrius Torres: més enllà dels tòpics i els oblits

El petit gran públic addicte a la poesia potser el coneix per l'esplèndida Cançó a Mahalta , musicada per Lluís Llach, una peça exquisida. Alguns més saben situar-lo com el poeta lleidatà tuberculós que va morir als 32 anys als inicis de la postguerra i que forma part, en aquesta visió reduccionista amb què sovint etiquetem les coses i els homes, del club dels malaltissos que també integren Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Joan Salvat-Papasseit. Del trio meravellós, és potser el que ha tingut menys fortuna, tant entre els lectors com en el terreny del reconeixement acadèmic.

L'any del centenari del seu naixement haurà servit per corregir una mica aquest lloc secundari. Els principals artífexs intel·lectuals de l'operació han estat els professors de la Universitat Autònoma de Barcelona Pere Ballart i Jordi Julià, responsables de dos dels tres volums amb què es clou l'efemèride: Les coses tal com són (A Contra Vent), recull de proses, i Versions de poesia europea per Màrius Torres (Pagès Editors). Pagès Editors també ha editat una capsa amb facsímils de textos escrits a mà, dedicats a Mercè Figueres i il·lustrats per ell mateix amb dibuixos naïf. Una petita joia.

Potser ara ja no faltarà res de Màrius Torres. El podrem llegir més i millor. A part de la seva obra poètica, disposem d'una tria de 500 pàgines dels seus textos de prosa, sobretot epistolars, amb Mercè Figueres -la gironina inspiradora de la Mahalta dels poemes de l'autor- com a principal corresponsal. Amb ella va compartir estada al sanatori de Puig d'Olena, on només es podien comunicar per carta i on ell moriria el 1942, enmig de la devastació del país però acompanyat per lectures i dedicat amb passió a l'escriptura. Rere aquestes riques proses, Ballart i Julià hi han redescobert "un intel·lectual de primera fila", tal com també es desprèn de la seva dedicació a traduir poetes estrangers per plaer i per aprenentatge.

Els dos estudiosos han treballat amb el llegat de Màrius Torres, dipositat a la Universitat de Lleida i en part digitalitzat, "un fons molt més ric del que podíem imaginar". Es conserven vora 500 cartes que, a part de la Mercè, tenen com a destinataris familiars, amics i intel·lectuals com Carles Riba i Joan Sales. I es conserven altres textos esparsos. Tot plegat ha permès "reconstruir què llegia, què pensava, què estimava el poeta".

A Les coses tal com són , els textos s'han dividit en set apartats temàtics i dins d'aquests l'ordre és cronològic. Hi surt tot: natura, ètica, moral, amor, espiritualitat, política, guerra, exili, estètica, art, literatura, pensament, escriptura i poesia. El Màrius reclòs al sanatori és un home que viu en funció de l'escriptura. Tot allò que pensa o sent ho acaba plasmant al paper, on es despulla amb una sinceritat a tota prova, com queda palès en la carta que dóna títol al llibre. Escrita el 4 de juliol de 1941 i adreçada a la família, la tanca amb una confessió sobre com veu la vida en aquells moments amargs.

"Tot plegat és molt trist, però sempre queda el recurs a una ànima noble de conrear el seu jardinet i donar-se a una de les moltes coses que Déu ens ha donat perquè no desesperéssim. L'art, la filosofia, la ciència, l'amistat, l'amor, la caritat... [...] En tots [els règims] es pot fer bé i es pot fer mal. Alguns temps sembla indicar-ne un, altres el fan impracticable. El que importa és mantenir els ulls ben oberts i esforçar-se a l'amarguíssim exercici de veure les coses tal com són ." Les versions de poesia suposa una altra sorpresa, una desconeguda i intensa activitat de Torres, que va abordar textos de Miquel Àngel Buonarroti a Rilke, passant per Corneille, Racine, Musset, Valéry, Shakespeare, Milton, Burns, Wordsworth, Moore, Byron, Shelley, Pascoaes, Keats i altres autors de sis tradicions literàries. Ni Víctor Torres, el seu germà petit, avui nonagenari, coneixia aquesta tasca de traductor.

Màrius Torres, modest i humil, culte i sensible, espiritual però no religiós, compromès amb el país, il·lustra molt bé la Catalunya ideal que no va ser. Ara el podem conèixer millor.

Més continguts de