Publicitat
Publicitat

REPENSAR LA CIUTAT DES DE LA NATURA

L'Institut d'Arquitectura Avançada compra un finca al parc de Collserola

Neix un laboratori urbà al bosc

En ple pulmó verd de Collserola, el mas de Can Valldaura, on fa nou segles es van instal·lar els monjos cistercencs i on caçava el rei Martí l'Humà, es convertirà en un laboratori per repensar la ciutat.

Els masovers de Can Valldaura, una finca de 130 hectàrees -com 100 illes de l'Eixample- situada a la serra de Collserola, han abandonat aquesta setmana la masia construïda el 1887 per l'empresari Francesc Guardiola, un potentat de Sant Andreu que abastia Barcelona de farina. El nou propietari d'aquest tall de muntanya del terme municipal de Cerdanyola del Vallès, connectat per carretera amb el barri d'Horta de Barcelona, és la fundació privada Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), que fa dos anys que acarona l'operació. Creat fa una dècada com un think tank , i amb seu al Poblenou, l'IAAC té entre les seves activitats estrella un màster internacional amb 60 estudiants de 27 països i un laboratori d'experimentació (FabLab), d'on han sortit diversos prototips d'habitatge autosuficent que el mateix institut promou i comercialitza a tot el món. Aquesta setmana mateix es firmarà un acord a la Xina. Soci privilegiat del Massachusetts Institute of Technology (MIT), l'IAAC té al capdavant l'arquitecte Vicent Guallart.

Amb la filosofia hereva d'Ildefons Cerdà de ruralitzar la ciutat, l'IAAC s'expandeix ara de la seva seu al Poblenou cap a Collserola. A Can Valldaura hi projecta fer un centre "no d'arquitectura, sinó de reflexió i acció sobre l'habitabilitat del món", explica Guallart. Aquesta filosofia consistent a combinar l'estudi i la praxi, és a dir, a "aprendre fent", és a l'arrel de l'IAAC, que els darrers anys s'ha anat consolidant gràcies a la seva política d'internacionalització, al mecenatge privat de grans empreses i al suport del ministeri d'Indústria, un triplet que ha fet possible l'adquisició de Can Valldaura.

Segons el projecte que ara s'engega i del qual està previst posar la primera pedra de la restauració del mas l'11 de febrer, Can Valldaura acollirà, entre altres elements, una residència per a 30 persones dedicades a la recerca i un centre Energrid de control intel·ligent del consum energètic (amb Endesa), tot en el marc d'un entorn de bosc jove de pineda, alzinars i carrascars que cobreixen en part una antiga zona agrícola. És aquest context el que ha de servir per experimentar sobre el terreny solucions per a un urbanisme més lligat a la natura. El projecte, batejat com a Green FabLab, compta amb el vistiplau del Parc Natural de Collserola i el suport de l'Ajuntament de Cerdanyola. Les primeres activitats arrencaran a finals d'aquest any, però fins al 2013 no entrarà plenament en funcionament. Per facilitar el finançament, està en procés de creació una fundació de suport als EUA, l'American Friends of IAAC.

Produir biomassa per a la mobilitat de vehicles, mapejar tot el bosc com a base per estudiar la seva capacitat d'eliminar CO2 i posar en marxa horts ecològics són alguns dels projectes definits sobre el paper. A més del vessant de recerca, Can Valldaura vol estar obert a escoles i públic general, així com integrar accions de voluntariat per refer, per exemple, els cinc quilòmetres de camins que travessen la finca, dels quals tres disposen de murs de totxana avui emboscats. De fet, el mateix Francesc Guardiola va fer construir una bòbila a l'indret, una antiga construcció al damunt de la qual fa anys que hi funciona el restaurant Can Valldaura.

A més de la masia, la bòbila, els camins i feixes amb murs per al cultiu de la vinya, i mines d'aigua la finca conté restes d'un monestir cistercenc, fundat, com Poblet, el 1150 i els monjos del qual acabarien traslladant-se pocs anys després (1169) a Santes Creus. Aquells primers monjos venien del monestir de la Gran Selva, al Llenguadoc. I conté, també, les restes de la casa reial de caça del rei Martí l'Humà (1356-1410), que Ferran el Catòlic (1452-1516) acabaria regalant al camarlenc Fernando de Rebolledo i que, per una sentència del 1517, retornaria a mans eclesiàstiques fins que Francesc Guardiola ho va comprar.

Més continguts de