Societat 16/05/2012

Robin Sharma: "Si ens fem les víctimes, col·laborem amb la recessió"

Edonisme. Després de l'èxit d''El monjo que va vendre el seu Ferrari', Robin Sharma (1965, Toronto) publica la sisena part d'aquesta obra que predica sentir-se bé amb un mateix. Aquest líder de líders assessora Nike, Microsoft i la NASA

Carme Riera Sanfeliu
4 min

Robin Sharma deu tenir una memòria prodigiosa, una ment on emmagatzema una llista inacabable de frases grandiloqüents. Les deixa anar com si res, de pressa, no dóna temps per digerir-les. El seu positivisme pot empatxar els més escèptics. S'aprèn el teu nom ràpidament i l'utilitza sovint. Alguns dirien que ven el que la gent vol sentir. Amb catorze llibres a l'esquena, no podria estar més segur de si mateix.

En els teus llibres hi ha frases inspiradores. Però són pràctics?

Què hi ha més pràctic que mantenir-se inspirat? Tothom està preocupat pel que passa a l'eurozona però és un bon moment per a les oportunitats empresarials. Que no les vegis no vol dir que no hi siguin, concentra't a trobar-les i no t'obsessionis amb els problemes. En altres paraules: escull no participar en la recessió.

Sembla impossible. Com li dius això a un jove que es va llicenciar fa dos anys i encara no té feina?

Que emprengui. És el millor moment per fer-ho, tenim internet, pots començar sense res més. Veus aquests nois de vint anys a Silicon Valley i arreu del món que creen empreses i les coses els van molt bé. Si algú se'n surt, per què tu no?

Perquè la crisi pot treure el millor de tu però també el pitjor.

Que cadascú esculli la seva opció. Ens podem fer les víctimes o podem demostrar que som líders. Podem culpar la recessió i podem adonar-nos que és en els moments difícils quan els líders emergeixen. Qualsevol pot ser entusiasta, apassionat i un ésser humà increïble, però és en els moments turbulents quan demostres de què estàs fet.

¿Parteixes de la base que tothom pot ser un líder?

En el meu últim llibre situo un capítol a Barcelona, on hi ha un home, el Luis, a qui tothom diu: "Ets només un taxista". I ell els diu que no, que la seva feina és una oportunitat per demostrar la seva genialitat i inspirar la gent. I tenint això en ment treballa amb la mateixa passió amb què Picasso pintava.

Quins líders t'han inspirat?

Si n'hagués d'escollir un seria Nelson Mandela. Seguit per Mahatma Ghandi, la Mare Teresa de Calcuta, Martin Luther King Junior, Warren Buffett... i Ferran Adrià! Un gran exemple de lideratge. El Bulli tenia 2.000 peticions de reserva, era molt exitós i quan ell va notar que ja n'havia tingut prou va allunyar-se'n. Això és d'una integritat artística increïble.

Tu també vas deixar una carrera exitosa quan te'n vas atipar.

Sí, m'havia fet advocat perquè el món al meu voltant deia que és un ofici exitós. Vaig comprar la definició que la societat fa de l'èxit. Quants diners hi ha al teu compte corrent? Et mous en els cercles correctes? Portes la roba adequada? Volia ajudar la gent del meu voltant, vaig aconseguir-ho però estava buit.

Algú diria que tenies problemes de persona rica. Com et vas omplir?

Vaig començar una recerca, a estudiar la gent feliç i amb èxit, vaig llegir molta filosofia. En definitiva, vaig preguntar-me: "Com és una bona vida?" I vaig escriure la resposta autopublicant-me, no com una persona rica, la meva mare em feia d'editora i tot va créixer gràcies al boca-orella.

Ets molt optimista.

Sóc un optimista pràctic. La gent pensa que ser optimista és no ser realista. Què hi ha de més valuós per a un home de negocis o per a un treballador que buscar oportunitats i veure el millor en les persones? La funció clau d'un empresari és donar esperança als seus treballadors, establir-hi vincles.

És complicat si saben que poden veure's forçats a acomiadar-los.

Fer-nos les víctimes equival a col·laborar amb la recessió. Cada vegada que ens queixem per la crisi perdem poder per combatre-la. Encara que tingui la feina menys important de totes puc somriure als clients. No només per ells sinó perquè em farà sentir bé.

Sobretot si ells et tornen el gest.

Encara que no ho facin. Què és més important, rebre un plus d'algú o mantenir-te fidel als teus valors? Si el teu valor és tractar bé la gent, encara que el teu cap no reconegui el teu gest tu et sentiràs millor. Si dono una xerrada, m'hi deixo l'ànima i l'audiència no respon m'és igual perquè dormiré tranquil.

Se n'ha parlat molt de la idea de mantenir una mentalitat positiva. Quin plus hi aportes?

Messi, Puyol, Pau Gasol... Cada quant s'entrenen? Cada dia. Jo em documento diàriament, treballo molt en el que explico per fer-ho complet. Cada dia el món intentarà descoratjar-te. Jo m'envolto de gent inspiradora, de bellesa i d'art perquè són els valors que mantenen el millor de mi a la superfície.

Molta gent és al·lèrgica als llibres d'autoajuda. Què els diries?

Que els crítics són somiadors que es van espantar. Desacreditar segons quines coses és un bon sistema per no haver de canviar, una opció encertada si no vols la responsabilitat de donar el millor de tu mateix. Hi poden posar l'etiqueta que vulguin però la ciència confirma el valor de la psicologia positiva, de la gratitud i dels petits canvis de cada dia.

stats