Publicitat
Publicitat

Roger Mateos: "El sistema d'ideologia única ha fregat la perfecció a Corea del Nord"

Curiositat Roger Mateos (Barcelona, 1977), periodista de l'agència Efe, és autor del llibre 'El país del presidente eterno' i acaba de publicar, juntament amb la seva dona, l'arquitecta Jelena Prokopljevic, l'assaig 'Corea del Norte. Utopía de Hormigón'

Roger Mateos aprofita el seu parèntesi laboral del Primer de Maig per deixar aparcada la informació sobre la política catalana i parlar-nos d'una de les seves passions, Corea del Nord.

Per què t'interessa Corea del Nord?

M'atrauen els extrems, i crec que Corea del Nord és el cas més flagrant d'extremisme ideològic. Un dia del 2003 vaig anar a parar a una web d'una organització nord-coreana.

¿La del tarragoní Alejandro Cao de Benós?

Sí. Vaig anar a Corea del Nord el 2004 amb ell i un grup de periodistes. El 2009 vaig tornar-hi amb una delegació del ministeri de Relacions Culturals. Érem jo, la Jelena [la seva dona] i uns empresaris italians. Un d'ells es dedicava a la pastisseria industrial i els altres eren un pare i un fill que produïen tubs de canalitzacions.

Llegint el llibre Utopía de Hormigón concloc que podríem aprendre de l'urbanisme verd de Pyongyang...

T'ho compro. Ells presumeixen d'aire pur. Això és així, primer, perquè no hi ha vehicles privats; després, perquè amb la caiguda de l'URSS la indústria va quedar molt malmesa, i, per últim, perquè efectivament la ràtio d'espais verds és molt alta. Tenen la utopia de crear el paradís dels treballadors, i és evident que el benestar no l'han aconseguit, però han invertit uns recursos bestials per crear el plató del paradís.

¿Entre les dues visites vas detectar-hi millores econòmiques?

El 2009, per exemple, la gent utilitzava més anoracs, xinesos, de coloraines. Cinc anys abans no hi havia tantes coloraines. Potser hi vaig veure una mica més de qualitat de vida.

Parlaves amb la població?

Impossible. Amb tu només es comuniquen els comissaris autoritzats per parlar amb estrangers, que són els guies que et posa el ministeri. Tens la sensació que per a ells tu ets un espia fins que no demostres el contrari.

¿Corea del Nord ha construït molts monuments a l'estranger, com el que expliqueu que hi ha a Dakar?

Sobretot exporten projectes a l'Àfrica, escultures fetes per l'Estudi d'Art Mansudae. A Zimbàbue Robert Mugabe els va comprar un monument. El cas de Dakar va ser molt criticat per la població del Senegal perquè el president, Abdoulaye Wade, s'hi va deixar un fotimer de diners. El dia de la inauguració, el 2010, fins i tot hi va haver manifestacions de protesta.

A la visita a l'Acadèmia d'Arquitectura de Paektusan sembla que establiu cert clima de confiança amb els seus arquitectes.

Ens vam reunir amb l'arquitecte Tak Yong Su. Un peix bullit. Per entrar-hi bé ens van recomanar que portéssim uns regals. Vam portar-hi una guia d'arquitectura modernista de Barcelona i un llibre sobre Gaudí.

Tenien alguna idea de Barcelona?

Si la tenien, no ens ho van dir.

O sigui, que no us van parlar del Barça.

Un dels guies sí. Coneixen el Barça perquè algun partit el veuen. A l'hotel vam veure que la televisió estatal emetia un partit de la Copa Amèrica, un partit piratejat de Globovisión. El logo de Globovisión estava pixelat.

¿Els va agradar el modernisme? És una arquitectura burgesa...

Regalar els llibres va ser mala idea perquè Tak va estar una hora responent amb monosíl·labs: es va obsessionar fullejant els llibres! Vam tenir la sort que va seure amb nosaltres Jong Myong Ho, l'arquitecte de la famosa Torre Juche. Era un home molt cordial i molt humil, el cànon de l'arquitecte nord-coreà. Ens va explicar anècdotes sobre la construcció de la Torre Juche. La primera torre era de 120 metres d'altura, però Kim Jong-il, l'estimat líder, va dir que era massa baixa. Van organitzar una simulació amb un globus gegant perquè Kim Jong-il, des del balcó de la plaça Kim il-Sung, en determinés l'altura. Van elevar el globus fins que ell va dir prou, que va ser a 170 metres, 70 centímetres més que l'obelisc de Washington, just per dir que és l'obelisc més alt del món.

Per què no hi ha hagut revoltes populars a Corea del Nord?

No hi ha cap testimoni, ni tan sols durant els anys de fam dels 90, de la més mínima revolta. La meva explicació és que és el règim més orwellià de la història. El més similar que conec és l'Albània de Hoxha, però es va esfondrar després de l'URSS. I per què? Perquè la població tenia la influència exterior, com la RAI. A Corea del Nord les televisions i les ràdios estan manipulades per tècnics de l'estat per no sintonitzar cadenes del Sud.

Però ara hi entren productes audiovisuals del Sud i de la Xina.

Hi ha un mercat negre que entra per la frontera amb la Xina, però és recent. Fins a finals dels 90 era una bombolla, sense cap contacte amb l'exterior. Un nord-coreà, quan es lleva, veu les imatges dels líders que té a casa, escolta la ràdio de cable connectada les 24 hores, una ràdio que no pots apagar mai i que hi és per nodrir de missatges la població sense que a l'exterior se n'assabentin. Des del parvulari estudien la doctrina dels líders. Les 24 hores de propaganda fan que la gent cregui que Corea del Nord és el millor país per viure-hi. Si no hi ha hagut revoltes és perquè el sistema d'ideologia única ha fregat la perfecció.

Més continguts de