Ensenyament recorrerà contra la decisió del TSJC que dóna la raó a sis famílies que demanen l'escolarització en castellà
La consellera Irene Rigau assegura que les mesures cautelars demanades per l'alt tribunal "no tenen sentit" perquè no hi ha cap risc de dany irreparable
BarcelonaLa consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha assegurat aquest divendres que recorrerà contra les sis interlocutòries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que demanen mesures cautelars per escolaritzar els nens de sis famílies en castellà. Considera que les mesures cautelars "no tenen sentit" perquè no hi ha motius per pensar que es pot produir un dany irreparable en els menors.
"Ens avala un model que té 30 anys i que ha demostrat que els alumnes acaben amb un ple coneixement de les dues llengües", ha dit la consellera, que assegura que és una qüestió política i no educativa.
La Generalitat té cinc dies per recórrer davant la sala contenciosa administrativa del TSJC i, més endavant, també podria recórrer davant el Tribunal Suprem.
Rigau ha recordat que la llei dóna dret als centres a regular l'ensenyament lingüístic per acabar amb un ple coneixement de les dues llengües, i ha destacat que alguns dels centres als quals pertanyen aquests nou alumnes de sis famílies estan entre els millors en els rànquings. Ha explicat que s'han posat en contacte amb alguns dels centres, que han assegurat que no els consta "cap mena de malestar". A més, part d'aquests alumnes -els de parvulari- ja tenen previstos els mecanismes que demana la LEC.
En sis interlocutòries en què es resolen mesures cautelars demanades per les famílies, l'alt tribunal insta la conselleria d'Ensenyament que "adopti les mesures precises" per adaptar el sistema d'ensenyament lingüístic dels nens afectats" a la nova situació creada per la sentència del Tribunal Constitucional, que considera que el "castellà també és llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya juntament amb el català", com també recorda ara el TSJC.
Les resolució es refereix exclusivament als fills dels recurrents i, segons informa el gabinet de premsa del TSJC, té com a finalitat que l'administració doni a les dues llengües "la proporció que estimi raonable d'acord amb la realitat sociolingüística de cada centre docent".
La novetat d'aquestes decisions respecte a d'altres casos oberts és, segons ha explicat Rigau, "la forma", ja que les mesures cautelars, en cas de no ser recorregudes, s'han d'aplicar immediatament.
