El Sincrotró inaugura una nova línia de llum
Un experiment sobre la pell estrena l’ampliació de l’accelerador d’electrons
BarcelonaEl Sincrotró Alba, a Cerdanyola del Vallès, acaba d’inaugurar una nova línia de llum, la vuitena. És la primera ampliació des de la seva inauguració, el 2012. Una gran fita tenint en compte que la crisi ha provocat que no hi hagués noves inversions i, per tant, el Sincrotró no pogués desplegar-se al ritme previst i es trobi a tan sols un terç del seu potencial. Actualment aquesta gran infraestructura rep una demanda quatre cops superior a la que pot absorbir. En total per les seves instal·lacions ja hi passen un miler de científics a l’any.
El Sincrotró és un gran anell de 270 metres de perímetre on s’acceleren partícules gairebé a la velocitat de la llum per convertir-les en raigs que permetin veure l’interior d’estructures molt petites. Això permet als investigadors observar les parts més minúscules de la matèria. Té aplicacions en disciplines com la física, la química i la biomedicina, entre d’altres. Quan es van acabar les obres del Sincrotró, el 2012, les administracions van assegurar el pressupost dedicat al manteniment, però no hi va haver més diners per a construcció.
Ara el mateix Sincrotró ha assumit les despeses de la nova línia que s’acaba d’inaugurar, i les de les altres dues que es troben en construcció, amb les quals s’arribaria a la desena, i que es preveu que estiguin a punt el 2018 i el 2020. La instal·lació de Cerdanyola es va inaugurar pensant que s’hi allotjarien 30 línies, tot i que un cop en marxa els responsables situen la xifra òptima en 25.
Nous experiments
A l’Alba cada línia de llum és com un laboratori on es desvia un petit feix de la llum que circula per dins de l’anell. Quan interactua amb la mostra que s’estudia se’n poden extreure conclusions valuoses. Cada línia compta amb tecnologia específica per poder utilitzar la llum de manera diferent.
La vuitena línia que ara s’acaba d’inaugurar, anomenada Miras, està dedicada a la microespectroscòpia d’infraroig. “La seva principal propietat és que, malgrat la seva potència, no és gens perjudicial per a la mostra”, explica Ibraheem Yousef, responsable d’aquesta línia de llum.
Els primers usuaris han sigut investigadors de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC), que avui finalitzen el seu experiment. Durant 120hores han utilitzat la llum de la línia Miras per analitzar com s’integren en les diferents capes de la pell els sistemes lipídics que els investigadors han generat al laboratori.
Per fer-ho el petit feix de llum es focalitza sobre les mostres de pell que s’hi han portat, i que són cultius in vitro de tall minúscul.
Llum entre la pell
Els científics de l’IQAC-CSIC estudien l’estructura dels lípids de la pell perquè són imprescindibles per al seu bon funcionament. Aquests dies el Sincrotró ha permès a l’equip recollir dades que fins ara no podien tenir. “Miras ens permet diferenciar les dades dels lípids que hi hem introduït respecte als de la mateixa pell, així podem apreciar com evolucionen”, diu Olga López, investigadora de l’IQAC-CSIC.
L’equip de López ha generat lípids “de laboratori” capaços d’arribar a capes de la pell fins ara impenetrables, motiu pel qual els danys d’algunes disfuncions de la pell, com ara les dermatitis, resulten tan difícils de reparar i es cronifiquen. Fins ara els ha sigut molt complicat observar els efectes reals de les estructures lipídiques que han creat al laboratori, ja que no hi ha cap microscopi capaç de distingir amb prou precisió entre els lípids que ja conté la pell i els que els científics hi introdueixen. D’altra banda, els científics podran conèixer millor en el camp molecular els lípids naturals, amb l’objectiu d’arribar a imitar-los.
